dilluns, 31 de desembre del 2012

Cursa dels nassos Barcelona



Després de les curses anteriors i d'alguna sessió d'entrenament amb en David -vàrem córrer des de casa fins a Sant Cugat, una tirada agradable d'uns 16 Km- em fa l'efecte que arribo a aquesta cursa millor que a cap altra. I, probablement, així és. Els tres dies previs hem estat esquiant, i el dia anterior m'he pegat una petita pallissa fent esquí de fons. No és la millor preparació, arribo amb les cames una mica fatigades a la cursa, però em trobo bé. Molta gent i bon ambient.
Aquest any he vigilat amb el tema alimentació, tinc ben present la sensació que fan els espaguettis quan volen sortir de l'estómac per la porta de dalt en comptes de fer-ho per la de baix, que és el que toca.
He previst córrer a 4:40-4:50 i així ha estat. Pràcticament he doblat, de fet he corregut la segona meitat una mica més ràpida que la primera, els darrers dos Km a 4:35. Temps final, 47:44min, la meva millor marca de sempre. En David m'ha felicitat, estava content per ell i per mi, i jo també. M'ha deixat anar un parell de frases com qui no vol la cosa, tal i com ho acostuma a fer, que m'han deixat tuché: "amb aquest temps ja pots començar a anar pel món" i "ara sí que pots dir que ets un krònic". Ho ha dit sense ni pensar-ho, tot seguit i amb tot l'amor de germà, però ha estat inevitable pensar que fins ara què, he estat fent el mongo i portant una samarreta que no mereixia? Doncs no! Però sí és cert que val la pena ser una mica constant i veus com progresses. L'esforç i l'esperit de sacrifici i superació formen part del tarannà krònic. Ara, esclar, m'he fixat en els 45 minuts. Veurem si sóc capaç de rebaixar aquesta xifra el 2013.

Oriol, les teves cròniques sempre em fan riure. 3 de seguides ja són massa. Ets un fenòmen de les lletres i, també un atleta fenomenal. Sempre has sigut un home anàrquic, ho demostres amb els entrenaments. Jo ho preparo tot meticulosament, i tu vas més per impulsos. Encara penso en la proposta que em vas fer fa pocs dies de fer una cursa de 100Km. I ho deies seriosament. Ets un sonat graciós. Però tot s'ha de dir: darrerament has entrenat amb més constància, tens molt bones condicions, i els resultats es veuen. Sempre he pensat que si entrenessis com jo, faríes millors temps que els meus.

També vaig córrer la cursa dels nassos el 31/12 a la tarda, per fer gana pel sopar de cap d'any. Aquest any la vaig disfrutar més que el passat. Cap molèstia digestiva, vaig córrer per sensacions, sense mirar el crono, de menys a més, amb uns 2 darrers Kms fortíssims, esprintant a mort els darrers 200 mts per fussilar-me a una noia que també li va donar per apretar a la recta final. Temps final 43:40.


diumenge, 23 de desembre del 2012

Lasansi de Viladecans


Matinal familiar amb família i amics, molt agradable. Al final, l'Albert s'apunta a córrer, em sembla que 1 Km. Malgrat córrer amb nens 1 o 2 anys més grans que ell, em sembla que ha quedat el 5è absolut, no he pogut veure-ho amb precisió. Se li dóna bé, això de córrer. Com que la cursa fa una volta, els pares podem veure els nanos fàcilment diverses vegades durant el recorregut.
He decidit córrer els 5 Km anant una mica fortet, i després intentar aguantar, a veure què passa. I passa el que passa: el primer Km a 4:04, el segon a 4:17, tercer a 4:34, quart a 4:40 i el darrer a 4:37. He anat fent figa, però el temps total de 21:51min està molt bé per mi. He rebaixat notablement el meu registre de l'any passat en la mateixa cursa (em sembla que vaig fer 24min, quasi 25).
Malgrat córrer per un polígon poc atractiu, el recorregut ràpid i pla i, sobretot, l'ambient familiar fan d'aquesta cursa una bona ocasió per passar una estona agradable que sembla que es pot anar convertint en un clàssic.

Jo estic una mica mandrós a l'hora de fer cròniques. Després de València caig córrer a Viladecans un 5Km amb un bon temps de 20:40 (una mitja de 4:08/Km per mi està molt bé), acompanyat de tota la família, el Pau, l'Oriol, el Txema, dones i nens. Una bona matinal.



diumenge, 16 de desembre del 2012

10 km RACC

Correré aquesta cursa amb en Narcís, bon amic que havia estat runner i ara s'hi torna a posar. Arribada una mica caòtica, bastant follón de cotxes, gent que arriba a última hora... Tot plegat fa retrassar la sortida uns 15 o 20 minuts per donar temps a més corredors a arribar a la línia de sortida. Nosaltres hem arribat bé de temps.
Aquest any arribo millor de preparació, continuo sense córrer amb la regularitat que caldria però ho he fet una mica més sovint, alternant tirades per asfalt i per muntanya, alguna d'elles més llargueta. Tinc curiositat per veure com m'anirà.
En Narcís m'ha dit que anirà xano-xano, però de seguida m'agafa uns quants metres. El segueixo de lluny perquè és fàcil distingir la seva tofa de cabell blanc fent saltirons per sobre els caps dels altres corredors. L'atrapo i el passo al final de la recta de l'estadi, en començar una corba a la dreta que anuncia les primeres rampes de pujada. Recordava que el circuit tenia pujades notables, però aquest any m'ha semblat que pujaven fins i tot més!! No obstant, els primers 5Km se m'han fet curts, després he anat fent. Al final, 50:08min. No està malament. Acabo bé, content, i fent una butifarra amb pa amb tomàquet amb agradable conversa amb en Narcís.
No he vist l'Eduard, però sí a la Marta i la Maria. Comprovo per internet que l'Eduard ha fet una gran marca (el guanyador absolut, amb aquests desnivells, no ha baixat dels 31 minuts).


La meva cursa del RACC tambe va ser dura. Vam anar en familia i els nens van córrer amb ganes. Sort que van endarrerir la sortida 15' perque anava amb el temps just. Vaig arribar a la sortida i vaig veure que per sort havien fet un calaix i aixi no haver de lluitar per agafar posicions i resulta que jo podia entrar-hi. Resulta que era el unic calaix i allà estava un kronic la mar d'ample i amb els cracs al costat meu.
Tot acabant d'escalfar i estirar s'apropa un tio del public i em pregunta:
¿Vosotros en que tiempo dareis la vuelta? Ya se que estos son unos patatas, ja ja -tot senyalant a la resta de corredors fora del calaix.
Podia haver-me tirat un farol pero vaig pensar que el tio em veuria passar i li vaig contestar que aquests tios estaven a un altre nivell i passarien en 14'...

Van donar la sortida i vaig poder veure en primera fila com marxaven aquests tios.
La cursa va ser molt dura. La sensacio que tenia era que no corria prou, potser perque no tens referencies properes al ser una pista tant ample. A mes a mes van passar-me molts corredors perque aquest any amb mes inscrits hi havia mes corredors bons que sortien darrera meu al no haver corregut l'any passat. No vaig regular gaire be, anant massa rapid al principi i cap al km.7 ja vaig dir prou i vaig baixar el ritme.
Al final 41:12 per sobre de 40:57 de l'any passat.

La cursa era per La Marato de TV3 i al Circuit feien mes actes. Vam poder veure uns Ferraris de serie, prova de trial amb les primeres figures mundials i hi havia una mena de Chiqui park gegant per nens.