divendres, 26 d’octubre de 2012

Correbarri 2012

1ª edició d'una cursa popular organitzada pel CN Atlètic Barceloneta. Es corre individualment i pel teu districte. Al final, es sumen els resultats dels diferents corredors de cada districte i hi ha un districte guanyador (oficialment, es compten els 35 primers corredors de cada districte). El districte guanyador ha estat Sant Martí (jo corria per Sarrià-Sant Gervasi, 6è entre 10 disctrictes). El guanyador individual ha estat José Luis Blanco (Sant Martí). Cada districte llueix una samarreta tècnica d'un color diferent (la meva, de color verd). Per tant, una cursa multicolor.

Cursa de 10 Km en pla pel front marítim. S'alternen trams coneguts (el ja típic passeig de circumvalació, per exemple) amb d'altres més novedosos: vàrem córrer per davant de colom, pel port (amb oportunitat de saludar els guiris creueristes), per davant el born, un petit tram per l'interior del Parc de la Ciutadella, i un tram final bonic per la barceloneta i el passeig marítim. Fa de bon córrer. Bona organització i bon ambient. Uns 3000 inscrits. Dia assolellat ideal per a una cursa.

Pel que fa a mi, vaig tenir oportunitat de comprovar (jo que sóc home de ciències) la vigència del mètode científic, a saber: es proposa una teoria, es realitza un experiment i, en base als resultats obtinguts, es dóna validesa o es refusa la teoria proposada.

- Teoria: no es pot considerar la realització de curses de forma aïllada com un mètode d'entrenament adequat per obtenir bons resultats.
- Experiment: la meva cursa, d'un patetisme manifest. Vaig voler sortir en plan tranki, però vaig córrer els primers 4 Km aproximadament a 4:40. Total, al Km 4 ja vaig ser conscient que això no anava bé. Així que vaig decidir parar i baixar pulsacions. Vaig repetir la mateixa operació totes les vegades que em va venir de gust (4 o 5). Resultat, a part de comprovar la meva mínima capacitat pel patiment, vaig fer 56:04. El que us he dit: patètic.
- Conclusió: l'enunciat de la teoria és rigorosament cert.

Això sí: corria la mateixa cursa una resident de primer any (24 primaveres) del meu servei, i li havia dit que no em guanyaria ni de conya. Cada vegada que em parava, mirava de reüll a veure si la veia passar, però no. Quan vaig arribar, ja tenia pensades algunes excuses (que m'estava cagant -és cert!-, que havia dormit malament -mentida!-, que m'havia rebrincat els turmells...). Afortunadament, va arribar darrere meu!!!

En fi nois, dues notícies positives: no duia posada la samarreta de krònics durant el lamentable espectacle, i tinc un mes per reconduir les coses de cara a València.

Per cert, en arribar a Sant Pol vaig fer una horeta de Paddle i avui tinc unes agulletes com feia temps que no tenia.

Doncs au, com a acte de contrició escric això per a que l'Eduard ho pengi al bloc i la resta us en foteu una estona.

Bona nit!

 Que bo!. En capacitat de patiment potser et guanya algun kronic pero no en les kroniques.




Oriol,
Pot ser si t'apuntes a un parell o tres de curses per setmana...!!
je je je

T'ho vas passar be? Co a mínim abans de començar? ;-) doncs ja està

Cap comentari:

Publica un comentari