dissabte, 14 de juny de 2014

Marxa Cap de Rec 2014



Pujem el dia anterior al refugi de Cap de Rec on ens han "deixat" dormir en una sala. La veritat és que dormo fatal com sempre que dormo pel terra … Però anem 5 companys (Ignasi, Xavi, Jordi, Alberto i jo) i l'ambient al refugi és excel·lent.

A les 6 menys uns minuts em posiciono amb l'Ignasi a la línia de sortida i .. ¿a qui ens trobem ?! en Txema ! que em diu que està "tocat" i que ha vingut només a fer un entrenament per fer la Lavaredo als Dolomites d'aquí 15 dies… vaja bèstia penso jo per dins i m'enfonso una mica més en el meu canguelo !!

Comença la cursa i surto corrents seguint l'Ignasi, això dura aproximadament 30 segons quan decideixo que el ritme que porta no és el meu, evidentment el Txema el veig els primers 3 segons fins que despareix entre les primeres llums del dia, molt romàntic tot plegat i jo intentant no ensopegar amb res .... Així doncs decideixo buscar algun culet (de noieta joveneta) per seguir-lo i motivar-me, el trobo rápidament (la veritat és que he flipat amb les ties en aquesta cursa!) i collons ! com baixa aquesta !. A Viliella, primer avituallament, ja perdo el culet rodonet i em concentro en el meu propi : m'estic cagant, s'imposa aviat una parada tècnica. Sort que sóc un home de mon i porto Kleenex a la motxilla, i tot queda resolt abans d'arribar Can Jan de la Llosa.

Enfliem costa amunt el primer gran desnivell i decideixo no còrrer a les pujades, només als plans o baixades. De moment no faig servir els bastons que porto ben lligats a la motxilla. Pujant cap el prat Xïuxirà em passa en Xavi que ha sortit més tard ja que ha estat ajudant a l'organització, m'anima a seguir-lo però també decideixo sàviament que no m'enredarà i segueixo caminant cap amunt.

L'arribada al port de Vallcivera em costa moltíssim, vaig fatal de cardio, porto el cor accelerat i ni els culets ja funcionen per motivar-me. He de fer alguna parada pero finalment consegueixo arribar a les 9h del matí a l'estany. El paisatge ja el coneixeu, magnífic, el dia aguanta bé, la temperatura és fresca però perfectament suportable i l'ambient collonut ; em pregunto : que foten tots aquest tius i ties treient la llengua per la muntanya en comptes de gaudir del paisatge !!!

Em recupero al refugi de l'Illa i em preparo a enfilar la baixada per la vall de Madriu. Poc a poc vaig agafant ritme i quan arribem a la vora del riu ja estic corrent a bon ritme al darrera de … un altre culet evidentment ! Em sento bé i avanço uns quants corredors fins que arribant al Coll Jovell començo a sentir els símpomes de la lesió a la fascia lata que habitualment sento a partir dels 25 km, efectivament portem gairebé 30 km … merda !! el dolor al genoll esquerra es deixa sentir a la baixada i quan corro, de moment caminant no em fa mal. Veure'm.
A l'avitualleman de la Font de la Closa, a Engolasters, em recupero, carrego aigua, i em preparo psicologicament per veure com vaig a la pujada. Són les 11h10 quan arrenco de nou, de moment però baixo encara uns 290 m fins al punt més baix de la cursa, vaig ranquejant, quan corro em fa mal i decideixo reservar-me fins arribar a trobar el GR de pujada. Aquest troç del recorregut és bastant lleig, hi ha uns 500 m de carretera que la veritat espatllen una mica la resta del camí.

La descoberta dels bastons. Ja estic al corriol, per fi deixem la carretera i la pista. M'aturo un moment per treure'm roba, i agafar els bastons, i sense perdre més temps tiro amunt ! les cames em responen bé i decideixo fer servir a fons els bastons per no sobrecarregar-me … i aleshores descobreixo la veritable utilitat d'aquestes eines senzilles pero eficaces : vaig com un tiro pujant a tota llet. Calculo que faig els 900 m de desnivell fins al refugi de Perafita en una mica més de 1h i mitja. Això sí arribo petat al refugi, i m'estic uns 5 minuts recuperant una mica.
Em queden 350 m fins al coll de perafita i ja haurè acabat la pujada , yupi !! arribo al port cap a les 14h05, petat però content, i començo a fer càlculs per l'arribada. Ja veig que fer menys de 9 hores serà molt difícil i a més encara he de veure que passa amb el meu genoll de baixada i corrent… efectivament fa mal.
Al port abans d'enfilar la baixada li demano a un culet que em faci una foto i intercanviem algunes paraules. No goso demanar-li el telèfon ni si a l'arribada em faria un massatge, pero en canvi em fico al cap que intentaré no arribar darrera d'ella. Ja !! com baixa aquesta tia ! collons ! sembla una cabreta ! enfilem cap als estanys de la pera, intento correr, em fa mal, no he guardat els bastons i m'ajuden a amortiguar una mica la cama esquerra… però la meva motivació arrodonida i tendra es va allunyant, … com corre osti !! sort que es para al refugi de l'estany de la pera i ens tornem a trobar. Quan encara tinc mig donut a la boca veig que torna a arrencar, i sense gairebé temps per empassar rebutjo amargament el got d'aquarius que m'ofereix una amable octogenària i surto pitant darrera d'ella.

Pero el pitjor succeeix : fa mal, no puc correr, vaig fent com saltirons ridiculs i a més (serè burro) em paro a fer fotos … i LA PERDO. Bé es igual ja en trobaré d'altres.

Arribo a la pista, són 4 km, i segueixo intentant correr, faig 300 m i he de parar pel dolor, per sort puc caminar sense molèsties. I aleshores torno a trobar un llum d'esperança en forma de dos culets que caminen juntets uns 400 m devant meu : ja tinc un objectiu, avançar-los i si pot ser corrents i fent-me el xulo, qué collons !

I dit i fet, començo a correr quan ja estic a uns 50 m d'elles i sorprenentmen el dolor és més suportable (potser els 400 mg d'Ibuprofé que he ingerit al coll de perafita estan fent efecte.. ? ), les passo, saludo, i no m'entretinc en cap mena de galanteria , ja s'han acabat les gilipollades ara comença la cursa de veritat.

Arribo al Pradell amb moltes ganes de deixar la pista, segueixo corrent, no vull parar, no puc, he d'arribar !!!! .. i just abans d'agarfar el corriol despentino un pobre corredor que en veure'm passar-lo es posa a correr derrera meu, mes motivació !!! aquest no em passa : pit i collons ! enfilem el corriol cap a dins del bosc i començo a agafar ritme. Curiosament corro molt millor i sense dolor per terrenny accidentat que per la pista. Em despisto un moment per mullar la gorra en el rierol abans d'enfilar els últims dos quilòmetres i el meu perseguidor em passa : serà cabró … Però això no ho puc tolerar, apreto les dents i surto a perseguir-l fins que gràcies a la meva velocitat, o bé per que el tiu ja està fins als collons de sentir el meu alè al clatell, aconesgueixo passar-lo.

Els últims metres de la cursa vaig a tota llet, em sento collonudament bé, és baixada i tinc ganes d'arribar, passo un altre corrdedor que també intenta correr darrera meu, el deixo fàcilment i enfilo l'a pujadeta final a Cap de Rec on arribo en 9h27 minuts (la classificiació però diu 9h31). Em saluda l'Alberto, i l'Ignasi a l'arribada, i en Xavi també acaba d'arribar.

Sóc feliç i necessito una birra !!!!!


Felicitats a l'Ignasi : 7h50 és cosa sèria. I en Xavi malgrat el seu turmell destroçat ha arribat caminant pràcticament tota l'estona en 9h15. Del Txema ja no dic res, ni rastre d'ell a l'arribada … debies estar ja a Barcelona, Enhorabona !

I tots els meus respectes per totes les dones que m'han motivat durant el recorregut, sou collonudes !



Felicitats per la Krònica Hèctor. La veritat és que aquesta cursa es bestial.... per repetir-la. Ets un màquina !
Força krònics!



Ja ja ja
Que bona Krónica i quines ganes de tornar-la a fer aquesta cursa!
Sobre tot pels tiempazos que esteu fent. Ens haurem de posar les piles.
Això si, molts agraïments a les dones que tant t'han motivat i no ets capaç de treure unes fotos dels seus culets pels amics? Home!
Ara la de l'Aneto, que no trigui gaire que per mi, darrerament, això de llegir les vostres kròniques es lo mes similar a fer esport que faig.
Una abraçada a tots

Bona krònica. Enhorabona Hèctor!!!



Enhorabona Hèctor! Amb aquesta krònica t’has doctorat cum laude.

Records!


aquesta és la que anava davant meu … així qualsevol deixa de còrrer .. jajaja !!!!








Felicitats Hector per la Krònica i per finalitzar la Marxa...

Marxa moooolt recomanable a tots els amants de córrer per la muntanya i gaudir de la natura. Per cert. Els dos bocates de botifarra i els quatre gots de cervesa, que van caure, també van ser destacables!!!

Una abraçada.

Gracies Hector per la kronica, he reviscut un altre cop aquesta esplendida marxa. Esta clar que el secret per fer tant bons temps es la motivacio, que pel que expliques, no va faltar.
Felicitats tambe al Txema i l'Ignasi.....si no ho he mirat malament l'Ignasi ha fet 30' menys que el 2012!. Motivacio?

Que no s'aturi!!!

Crec que l'Ignasi va fer gaire be una hora menys que al 2012. Que bestia!!!

Objectiu 2015: Cap de Rec



Cap comentari:

Publica un comentari