dissabte, 31 de desembre del 2011

Cursa dels Nassos


 Bona nit a tots,
Acabem d'arribar de la cursa dels nassos, una cursa brutal, 10000 persones, al final no he trobat als Krònics, l'SMS d'on estaven m'ha arribat quan ja no portava el mòbil, però he estrenat la samarreta.
Una nit fantàstica, temperatura òptima, pantaló curt i màniga curta un 31 de desembre. Molt motivat he sortit a donar-ho tot, els primers 5 km a bon ritme, el recorregut molt pla, envoltat de gent i la llum de l'últim dia de l'any que s'apaga, tot molt maco, davant però visible el noi amb la pancarta de 40' que cada cop corre més o jo menys... Arribo al Km 7 i ja tot no és tan bonic, l'aire ja no arriba i els kilòmetres son més llargs, última recta i arribada demanant el temps a l'àrbitre, 42,20 aconsegueixo el mateix temps de la JB. Content per haver acabat busco a la Laura que amb molta alegria hem diu que ha fet un temps de  44:10. L'Oriol Porta m'envia un SMS, ha aconseguit l'objectiu de baixar de 50, 49:20... Moltes felicitats. No sé els temps de la resta...
Ara a recuperar el que hem gastat.
BON ANY A TOTS.


Hola nois, ja som al 2012! Krònica de la cursa dels nassos d'ahir, on vaig fer la meva millor marca de tots els temps.

Matí del 31 perfecte: esmorzar al Pinotxo de la Boqueria (remenat de bolets amb una cerveseta, cafè amb llet i xuxo llegendari) i comprar pel sopar. Després he anat a recollir el dorsal i a comprar un parell de xips grocs (1 pel Quique) per a les properes curses.

Per dinar em faig un platot d'espaguetis amb carn picada, salsa de tomàquet, un ou batut i formatge per sobre. Després m'adonaré que he menjat massa o massa tard. Faig una mica de migdiada.

Amb en David arribem un pèl just a la cursa, no podem escalfar. Em colo al seu calaix per no sortir del darrera del tot, ho sento per la noia que no em volia deixar entrar i a qui he ignorat per complet. Abans de sortir veig a la Laura (Llobet), per mí més que una krònica és una krònica marciana, ho demostrarà amb el seu temps estratosfèric. Ens desitgem sort des de la distància, per sobre els caps dels corredors impacients.

Els primers cinc Km els faig a bon ritme, però amb un parell d'entrebancs: d'una banda estreno sabatilles i una d'elles em fa nosa al peu dret (acabaré amb una butllofa). De l'altra, em noto l'estómac més aviat ple, com si anés sacsejant una bossa d'aigua amunt i avall. Passo pels 5 en 23:22, una mica més ràpid del que preveia.

Entre el Km 6 i el 7 tinc un rotet amb gust d'espaguetis (ho sento), seguit al cap de poc per un altre similar però més intens. Sembla que l'ascensor està pujant i arriba a la sortida. Decideixo parar-me abans de donar un espectacle lamentable no apte per a estómacs delicats. Camino uns metres. Un espectador granadet em crida prop de l'orella -"Ánimo chaval, adelante, adelante!!", i jo he fet que sí amb el cap mentre pensava "señor, si usted supiera lo putas que las estoy pasando en este preciso momento...". No he obert la boca, per si de cas. He begut un parell de glops d'aigua, m'he refrescat i he tornat a arrencar.

Ho confesso: m'he recordat del xip groc que he comprat aquest matí i he pensat a qui li podria regalar ja que aquesta serà la meva última cursa, ho juro. Ho sé, sóc un trastorn bipolar amb cames.

El descanset m'ha anat bé i el meu estómac sembla no donar més senyals de vida. El tram pel Poblenou fa pujada però després baixa i m'ajuda a recuperar-me i agafar ritme de nou. Arribo a la Diagonal i apreto una mica, però se m'ha fet llarga i he tornat a baixar el ritme i no he tornat a accelerar fins els darrers metres. Total, arribo amb 49:21, baixant de 50 min com volia (objectiu que em vaig fixar ara fa un any per aquesta cursa). Això sí, la segona meitat molt més lenta i patint a base de bé.

No sé, per una banda diria que ja està, que ja n'hi ha prou de patir a l'asfalt, ja he superat el repte dels 50 min. Per l'altra, sóc un krònic, què collons, i això no pot acabar així. Ja veurem.

Aprofito per desitjar-vos a tots molta salut i encert en les decisions que hagueu de prendre aquest 2012, ja sigui a l'hora de córrer o del que sigui.

Una abraçada!
Oriol


MOLT BON ANY A TOTS!!! Gran krònica Oriol. Gairebé ensumo els espaguetis. Enhorabona a tots pels temps. Em tremolen les cames només de pensar a seguir-vos. Jo ja vull tornar a baixar de 50’ a la cursa de Sant Antoni, a finals de mes... Espero que ens veiem. Molts records a totes les famílies, Pau.

 Hola companys, ja torno a estar actiu.
L'Oriol i el Dani crec que ja han fet bona crònica de la Cursa dels Nassos.
Per la meva part, després de les bones sensacions a la Jean Bouin, tenía
il.lusions de baixar de 43' que aviat vaig veure que no es cumpliríen. No
vaig haver de parar per caminar com l'Oriol, però segurament també vaig
dinar massa i massa tard, i de seguida vaig notar que no ho tenía tot ben
pait mentre corría. Vaig tenir a la Laura ben a prop els primers kms. La
veia uns pocs métres més endavant, però no vaig poder enganxar-me a ella.
No anava del tot fi. Només vaig anar ràpid els 2 primers Kms. La resta,
vaig anar patint i aguantant com podía. Em va faltar fins i tot esma per
esprintar els darrers 400 mts, on un munt de corredors ho donaven tot abans
d'entrar a meta avançant-me a esquerra i dreta. Malgrat tot, un temps
decent (per mi) per sota dels 45'.
Val a dir, que els 5 krònics que vam participar vam baixar dels 50 min,
l'Oriol per primera vegada (felicitats Uri !!) i tots vam estar entre el
40% davanter. La Laura va fer un carrerón, i va rebaixar de llarg la seva
marca a la Jean Bouin, i per molt poc no baixa de 44'. Moltes felicitats
Laura !! El Sergi patint més que a la Jean Bouin, però per sota de 40', com
ja ens té acostumats.
En fi, unes marques prou decents tots plegats. Adjunto resum de les marques
aconseguides per ordre d'arribada

Una abraçada ben forta a tots,
Per cert, estic apuntat a la mitja de Sitges el proper 15/1 i a la mitja de
Granollers a principis de Febrer. Aquests són els meus reptes immediats del
2012.

David


Bon any a tothom!! Inclosos els dos Oriols Porta. ;-)

Seré breu que ahir vaig fer festa i s’acumula la feina però volia començar l’any fen-t’ho com Deu mana, iniciant-me en el mon de la crònica esportiva.

Aquest any sent Dissabte no vaig curra i em vaig relaxar però finalment vaig acabar anant mes de cul que un dia laborable amb cursa inclosa. Ens vam quedar a casa amb la nena i entre una cosa i l’altre vam sortir a la una i mitja per anar a buscar el dorsal. Total talla XL de samarreta (comencem be).
Tornem caminant a casa i acabo dinant un platot de pasta a les 15:30. No sabeu como ho vaig pagar , bueno, tu Oriol pot ser si pel que expliques.
Arriba l’hora, les malles em piquen me les canvio no se si abrigar-me, total que ja es fa tard. Baixo corren a la tenda Runnersworl per deixar la roba, continuo a la sortida y em trobo al meu amic Aitor. Haig d’explicar que amb el grup de l’Aitor ens piquem molt a les triatlons y el tio ve de fer un Ironman. No s’havia apuntat a la cursa però mira de baixar de 40 ( tenia una millor marca de prop dels 43”). Total que tampoc fa cas de les indicacions i es cola amb mi al calaix.
Donen la sortida y surto fort com de costum però ja el primer Km em noto mes cansat que de'altres dies. Tot i així mantinc el gas per guanyar segons al crono pensant en la part de pujada. Al Km 2 i 3 ja em comença el flato intermitent i miro de relaxar-me però a trams no puc mantenir un ritme alt. Passaré pel Km5 sobre els 19:35 i no agafo aigua per mirar d’aguantar el ritme però em veig a la pujada per sobre del 4:30 i amb el plat de pasta a la gola. En arribar a la Diagonal vull anar mes ràpid pensant en que la Jean Bouin es mes dura i puc millorar el temps però no aconsegueixo córrer per sota de 4 i m'agafa flato, em pesen les cames i just abans d’arribar a casa meva, al Km 8, noto que l’Aitor em pessiga el cul. En aquell moment penso, puc dissimular i motivar-me per fer l’últim esprint? Sé que soc mes ràpid però ell està fresc i ja em tenia controlat en tot moment així que havia vist com anava de tocat. Li dic que tiri, que jo no puc però el miro d’aguantar de prop.
Finalment arriba la recta d’arribada i per tal de baixar de 40 i amb l’ajut del públic animat faig un 39:47 &nbsp
L’Aitor em treu 10 segons i ha estat entrenant molt dur fent moltes series amb gent que controla, jo per circumstancies no he entrenat, no he descansat i m’he alimentat malament. Moraleja: Quien algo quiere,algo le cuesta i ja tinc nova motivació per aquest 2012.
Reptes: encara no se però m’entrenaré pel que finalment surti.
Aquí us deixo amb aquest rotllo i em poso a currrar.

Una abraçada a tots i felicitats per les vostres marques personal, hem de seguir així, Cap endavant Koniks!!!

Sergi

diumenge, 18 de desembre del 2011

LaSansi 5

Amics krònics, petita krònica de la Sansi al canto -->

Amics krònics, petita krònica de la Sansi al canto.

Matí fred, m'he desplaçat en moto a Viladecans per a que la Gemma pugués arribar amb els nens a veure el Barça. Paisatge espectacular, arkitektura de polígon corprenedora.

Els minikrònics/ques espectaculars, amb menció especial per Marc Torras i Albert, 3er i 4rt en la seva categoria respectivament.
Pel que fa a mi, amb l'objectiu de baixar dels 50 min a la cursa dels nassos, volia veure si era capaç de córrer sostingut a 4:30 durant 5 Km. Objectiu acomplert, temps final 22:16, més o menys al ritme desitjat. Els 3 primers Km força bé, ràpid (per mi), per sota de 13 min. L'últim kilòmetre i mig he punxat, com sempre pensant què cony faig passant-les canutes i altres pensaments similars. Gràcies als minikrònics/ques, que han animat de valent i m'han donat un darrer impuls.

Al final, una bossa obsequi amb aprox mitja tona de contingut, per acabar la festa.

Ah! Els krònics hem estrenat la samarreta (ha donat un plus de força) crec que amb bona nota (Eduard, en Txema ens ha fet una foto amb samarreta a en Pau i a mi, tu potser havies seguit corrent i devíes estar a l'alçada de Torredembarra o similar).

Salut a totes i tots!
Oriol

Que maques que son les curses amb els nens! Aquest cop la família del Pau i la meva hem corregut al complert, 10 krònics d'una tacada. També l'Oriol i el seu fill Albert. Dotze krònics. Els Colomer-Surís també tots, pel club C.A RUNNING.

I que maca és la nova samarreta dels krònics. Quique, com veuràs a les fotos de més abaix, vam fer un invent i els meus nens també estrenaven indumentària (i la Marta).

A més a més del Marc Torras i Albert Porta, a la categoria de més grans, el Marc Surís cinquè!.

La Sansi 5 ha estat millor del que m'esperava, deixant Lloret per anar a Viladecans. Tots hem quedat satisfets de les nostres marques, amb un recorregut pla, una mica de vent i bastant fred. El circuit era pels carrers d'un polígon industrial, bastant repetitiu, el que facilitava que la família pogués seguir als corredors.

Jo arribava sense entrenar i la meva fita era fer cap a 19'30'', una mica per sota dels 19'45'' de fa dos anys, la meva millor marca. He sortit massa endarrerit i m'ha costat molt fer els primers 200 m, llavors he apretat per recuperar temps i de seguida m'he notat cansat. M'he posat a seguir el tio que portava el globus de 20'. Costava seguir-lo tot just per fer 20'. He anat al seu costat fins al km 4 i llavors he vist l'engany. Aquest home anava a un ritme bastant més alt perquè hem passat pel km.4 a 15:15 en comptes de 16'. Sense voler m'ha fet de llebre. Passat el km4 el tio ha afluixat i jo he mirat de mantenir el ritme. !Quin patir ja des de el primer km!. 

 Al final he pogut esprintar, sempre animat pels nens, amb un temps de somni de 18'52''. Per cert, a més a més de portar el globus de 20' el tio portava un cotxet amb un bebé.
 Eduard.                                       

Felicitats a tots els Krònics, Kròniques i miniKrònics !!

Veig que la samarreta té un efecte inmediat en el rendiment dels Krònics que la porten, eh Oriol !!

La meva aportació a la Krònica del cap de setmana és la meva sortida matinal d'avui.

No portava encara la samarreta però he fet una sortida llarga fins al Puigmadrona i la Salut amb uns amics d'aquí, hi han sortit al final 21 km ! estic baldat !  Segur que amb samarreta Krònica faig el doble i amb la meitat de temps !

Que us ho passeu bé el 24 i 26 i ens veiem passat festes.

Bon Nadal !!!!

Héctor
Enhorabona a tots!!

He llegit la cronica al blog i m'he quedat acollonit amb els temps de tots, Krònics, Kròniques (collons la Carla com apreta), mini-krònics. L'Eduard, per sota de 19min.. i sense entrenar, he flipat també  amb el temps de l'Oriol. Uri, a la cursa dels nassos vens amb mi... El Pau, progressant després de la lesió.
La foto del podi d'un mini-krònic emociona. Comencem a ser un equip que fa por.
M'ha fet gràcia veure que els mini-krònics Torras portàven també el logo de l'equip al dors de la samarreta. Eduard, ets un krac!!

L'Aleix i la Marina, tot i que corríen pel C.E.Universitari, també van fer bons resultats diumenge en els seus crossos. 5è lloc tan un com l'altre en les seves proves.
La Marta i jo no vam poder fer activitat el diumenge. Què hi farem. A la propera segur que ens hi apuntem.

Una abraçada,
David
Estimats KRÒNICS,



Aquí teniu la prova, dos krònics lluint samarreta. A l’Eduard li va anar tan bé, que quan vam fer la foto ell encara havia de tornar de Gavà...


De la cursa de l’altre dia, he d’admetre que va estar millor del que em pensava. El fet de córrer per un polígon no té res de maco, però per contra, els espectadors poden veure als corredors i animar els seus en força ocasions. Jo per exemple, quan passava per la marca de 4km vaig poder veure passar per la meta a l’Eduard com una exhalació... A més, anava veient a l’Oriol a força distància i em feia de pastanaga, però ni així el vaig poder atrapar... collons com s’ha posat a córrer aquest!


Ara bé, el moment més difícil de tota la cursa va ser quan vaig haver de taladrar la samarreta amb els imperdibles del dorsal... pobreta, quin greu... la primera vegada sempre fa mal...!


Del 24 al 26 estaré a Sant Pol, de manera que no anirem a la mola ni res... Suposo que ara ja no coincidirem fins a Sant Antoni.


Així doncs, molt Bon Nadal a tots!

Una abraçada,

Pau
Marc al podi
Línia de sortida
Xavi adelantant al Blanco
Mini Krònic
Marc Surís esprintant
        
Mini Krònica
Mini Krònic
De la mà





dilluns, 28 de novembre del 2011

88 Jean Bouin

Son les 8:30 h a la torre veneciana de la dreta. Concentració de krònics com mai s'ha vist. Som a la 88 edició de la Jean Bouin i així comença un matí fantàstic d'altetisme. Ens agrada competir. Cadascú s'ha marcat un repte i ara és l'hora de la veritat. Anem tots cap a la sortida i el cor s'accelera. Agafem posicions, ens desitgem sort i sentim el tret de sortida. Força krònics!.

Magnífic dia.
En el club Kronics apareixem uns quants, encara no tots (amb dues intruses … ) això ja va agafant forma !!
A la propera tots iguals : KRÒNICS D+,  ok ?
Felicitats a tots !

Hèctor
Si senyor. Un molt bon dia d'esport en família. Complementant les marques del CLUB KRONICS que ha passat l'Héctor, adjunto un resum que inclou tots els Kronics que no es van apuntar com a Kronics, algun infiltrat conegut per la majoría com el Txema i també totes les "dones Kròniques" que van participar en la cursa Open. Felicitats a tots !!!

David
Si senyor, un gran dia!

Ja m´hi veig a la foto de grup amb les samarretes, tots per participar en una cursa de muntanya i passar el cap de setmana amb les famílies.

Per cert, moltes gracies a les cangurs que em van esgotar al Mae. Va dormir fins el segon plat.

Xavi, hem de reprendre aquell entrenament que va quedar pendent per Collserola amb el David.

Marta, moltes gracies per les fotos.

Bona setmana a tots!

Sergi
Felicitats a tots els Krònics, les kròniques i els petits krons que vàreu córrer la Jean Bouin. Ahir va ser un dia molt maco per corredors, animadors i pares/mares pels de babes...

Tinc documentació de vídeo força interessant. Un cop la tingui presentable us la faré arribar...

Records i quilòmetres.

Txema
Seguint amb les felicitacions, enhorabona a tots, Nosaltres també varem passar un dia molt bó, acabant amb molt bones sensacions, tan que ja ens hem inscrit a la cursa dels nassos, llàstima que no ho he fet del tot be amb el nom, KRONICS, m'he deixat l'accent i el D+, a la propera ho faré be...

Records a tots, fins la propera,

Laura i Dani

PD: La Laura sol·licita poder formar part del selecte grup Krònics D+ tot i ser una noia... Almenys fins que les noies no tinguin nom propi.
M'hi apunto, felicitats a totes i tots!!

D'aquí a uns anys, les kròniques recordaran aquesta efemèride com el naixement en societat d'un grup-krònic que en els següents anys escriuria glorioses pàgines a la història de l'esport civil català.
I si no, al loro.

Oriol
Oriol: I Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!
Txema
Visca! I visca nosaltres! Sóm collonuts, sóm la hòstia, el no va más, sóm...
Oriol
Oriol, jo també somio amb un gran club, on tan se val d'on venim, si del sud o del nord, tenim un nom, el sap tothom, Krònics, Krònics, Kròoooonics!. i un dia pujarà al primer equip un Messias que ens guiarà i farà del Club Krònics el més gran del món. Visca!.
Nosaltres també vam passar un matí de primera. Per mí la millor Jean Bouin fins que arribi la de l'any vinent. Diguem que és proporcional el número de krònics.

Quique, ja pots anar buscant una samarreta per la Laura. ¿màniga curta, llarga o de tirants? Una abraçada.

Eduard.
Nois, des de l’emoció i amb els pèls de punta, constato que els Krònics tenim un abans i un després de la Jean Bouin de diumenge; però el millor de tot no és només que les dones s’hi estan apuntant, sinó que a més a més tenim uns nanos collonuts que corren com feres. Tenim futur!

I el futur més proper és la Sansi de 5 km. del Blanco (aquest any a Viladecans), el 18 de desembre. Molt probablement nosaltres hi anirem. I després també dono per segura la cursa de Sant Antoni, a finals de gener.

Fins ben aviat.
Abraçades,
Pau.





dilluns, 14 de novembre del 2011

Behobia/San Sebastian


B/SS, Donosti, 12 i 13 Novembre 2011.

Cap de setmana excepcional. El temps a Donosti ha estat magnific, 22-23 graus durant el dia i sol, tant dissabte com diumenge.
La cursa ha estat una excusa per disfrutar d'un gran cap de setmana en una ciutat magnífica, ens hem pegat uns àpets de campionat, inclosa una sidrería el sopar abans de la cursa amb "tortilla de bacalao" i "chuletones" que encara em llepo els dits. Tant nosaltres com les dones hem rigut molt amb el Txema i els seus amics.
La cursa també fantàstica. Molt d'ambient i una organització impecable.
Un recorregut de 20Km des de Behovia (junt a Irun, fent frontera amb
França) fins a San Sebastian, 100% d'asfalt, però molt dur i exigent, amb 3 portets de muntanya, un D+ acumulat d'uns 230 mts, i un munt de tobogans.

Molta calor durant la cursa (23 graus, sol, i una humitat baixa). Van haver-hi corredors que no es van hidratar bé i jo en vaig veure uns quants que amb la duresa de la cursa queien desmaiats com mosques.
Malgrat la calor, els excessos amb el menjar i el beure i el cansament patejant la ciutat el dia anterior, penso que tant el Sergi com jo vam comportar-nos com 2 autèntics Krònics el dia de la cursa.

Total corredors: 20.000
Sergi: 1h28'36'',  2449 de la general
David: 1h37'44'',  6127 de la general

Em satisfà encara més que els 2 vam mantenir, cadascú al seu ritme, una estratègia de cursa semblant anant de menys a més, mantenint o incrementant el ritme a la segona meitat de cursa i recuperant força posicions durant els 10 Km finals. L'entrada a Donosti, amb tot el public i la cridòria, espectacular (de gallina de piel).

Una abraçada,
David

diumenge, 13 de novembre del 2011

10kmRACC

Hola krònics, una altre cursa que possiblement repetiré l'any vinent si no faig la Behobia. No és una cursa per fer marca perquè hi ha bones pujades però sí per anar en família, amb curses per nens, botifarrada i sorteig de regals. A les 10 h ens hem trobat el Oriol i jo a la línia de sortida, que era a uns 700 m abans de la meta. Al meu costat hi ha la Marta, que també s'ha apuntat a fer una volta. Es tractava de passar per la meta i fer dues voltes senceres al circuit prepart per moto GP, de 4727 m, i fer un total del 10 km.
Es dona la sortida i de seguida em fico per la dreta per poder avançar, per sobre dels pianos, que son formigó pur. Surto per no fer-me mal. És baixada i noto que vaig ràpid. Passo per la meta, busco als nens i els veig al final dels boxes amb la Gemma. No veig la marca del primer km. Arribo al km 2 a 7:35 i llavors veig que sí que anava ràpid. Arriba la primera pujada i em faig el valent, mantenint el ritme. Després, encara més pujades. Els primers 5 km els faig un pel per sota de 20'. La segona volta ja és una altre història. A les pujades ja no puc i el circuit sembla que no s'acabi. Al circuit de Catalunya no veus més enllà d'un revolt, entre els canvis de nivell i la vegetació. Els últims 400 m, en baixada, un bon sprint. La marca, 40:57', bona tenint en compte les pujades. Posició 52 de 1321. Una dona davant meu......veterana.........+55 anys. M'ha passat pel km 5 i res a fer.
L'Oriol va llençat, inscrit també a la Jean Bouin i pensant amb la San Silvestre.

Després ha començat a ploure i hem vist la cursa de relleus des de una molt bona zona just damunt dels boxes. Per sort, a les curses dels nens ja ha parat de ploure i han anat molt bé. La sortida i arribada han estat al mateix punt i això ha facilitat la logística dels qui tenim més d'un minikronic.
Al final, botifarrada i sorteig de regals.....i aquest cop SIIIIII: Estada de 2 nits per 2 persones a un hotel **** a Vitoria!
Eduard.

dimarts, 1 de novembre del 2011

IV DUATLO DE TONA

Una representació dels Kronics hem participat aquest diumenge a una cita més del circuit de "Duatlons de Terra Endins". Gurb l'any 2009, Puig-Reig el 2010 i aquest any 2011: Tona (l'Eduard va fer en solitari la de Folgueroles no sé si l'any passat a l'altre).
Aquest any a Tona erem el Quique, l'Héctor i jo mateix.

Havia plogut molt durant la setmana i esperavem un terreny tou i fangós, però les previsions de temps per diumenge eren bones. Quedem a les 7:30h a l'Area de les 4 Carreteres per fer un bon esmorzar abans de la cursa. A banda d'esmorzar, deixem tots una bona empremta a la tassa del WC del restaurant. Cal anar ben lleugers abans de la dura batalla que ens espera.
D'entrada el temps se'ns ha espatllat una mica. Sortíem de matinada amb el cel estrellat, però a l'entrar a la comarca de l'Osona, la boira domina tota la plana de Vic.
A l'arribar a Tona (a tocar de l'area de les 4 carreteres), aparca al costat nostre un cotxe amb bicicletes. Surt un payo amb accent andalús bastant graciós que fa comentaris i preguntes que evidencíen que no ha fet mai una duatló d'aquestes abans i que no sap on s'ha ficat. El Quique li dóna 4 consells i riem per dins entre nosaltres pensant que sempre hi ha algun passarell que s'ha deixat enganyar. Pensem que la boira s'aixecarà amb el dia, però ens equivoquem. Fem la recullida de dorsals i tots els preparatius del box i la boira continua. Es dóna la sortida i la boira encara no s'ha aixecat.

El primer tram són 9 Km corrent. De seguida deixem el passarell del cotxe enrera. El Quique comenta ... "quina cara posarà aquell pobre".... quan comencem a pujar de veritat uns Kms més endavant. La pujada és dura, hem de caminar. El terreny està enfangat i de tant que puja hi ha vegades que rellisquem cap avall. Després ens endisem per corriols preciosos, la pujada és sostinguda però ara és molt progressiva i podem córrer a bon ritme. Anem molt bé. Ens permetem el luxe d'adelantar alguns corredors més i guanyar posicions. Combinem corriols amb terreny rocós. El terra està relliscós i cal anar en compte, però és realment una meravella. La baixada també la fem a bon ritme. Jo crec que és un dels recorreguts més xulos que hem fet.
Diria que no hem trepitjat asfalt  en cap moment, i camins amples ben pocs.
Completem el primer tram de 9 Km en 53 min. Encara no he descarregat les dades del meu Garmin, però hem vençut un D+ d'uns 250-300 mts.

Hem sortit 220 participants, i la bona notícia és que encara queden bastantes bicicletes en el box quan arribem. Això és senyal de que hem deixat a bastants corredors darrera. No és el desert de bicicletes que vam veure a Gurb fa 2 anys. Fem una transició lenta (uns 3 min) per canviar-nos i menjar un gel i iniciem el tram de bicicleta.
La boira encara no s'ha aixecat. El circuit, teòricament de 17 Km en BTT, també resulta ser espectacular. El problema és que el terreny està molt humit i relliscós, i hi ha molts trams de pujada per corriols ciclables, que són pedregosos i amb arrels. Fàcilment patina la roda i hem de posar peu. Després ja no pots tornar a arrencar. Això fa que l'Héctor i jo (el Quique va lograr pedalar millor) hauguem de superar bastants trams de pujada a peu. De totes formes, diría que a partir del Km6, pràcticament ja no hem de baixar més de la bici. No cal dir que hem de superar zones de fang d'aquelles que penses .... "millor que no em patini la roda aquí o se m'enfonsa la sabata fins al turmell", hauguem se creuar bastants tolls i bassals, però disfrutem com bojos per tots els corriols i trialeres. De tant en tant se'ns escapa un crit de ... "Kronics".... " Mountain-Bike"...
en fi.. aquelles expressions de que ens ho estem passant pipa.
Quan som a 2 o 3 Km d'arribar, ens passa un incident. La cursa s'ha estirat molt i anem els 3 krònics completament sols. Ningú per davant i ningu per darrera. Anem tant flipats amb la baixada que amb la boira (la maleïda boira encara no s'ha aixecat) no veiem les marques i ens passem de llarg un desviament i agafem un camí equivocat. Arribem a un nou creuament, i al no veure'l senyalitzat, dubtem. Decidim continuar recte, però al següent creuament de camins torna a no haver-hi marques. Això és molt extrany.
Reculem uns metres i preguntem a un pagès que treballa en una granja. Ens diu que no ha vist bicicletes. Mal senyal. Ens adonem del nostre error i reculem. Efectivament ens havíem passat, retrobem al camí, però hem pedalat
1,5 Km de propina i segur que hem perdut 5 o 10 minuts i algunes posicions.
No passa res. Som uns krònics i acabem el recorregut de BTT avançant alguna bicicleta. Al final el meu Garmin marca 18,5 Km, haurem vençut uns 450 mts de D+ i hem invertit 1h:32 min (equivocació inclosa).

Ja només queda l'últim tram. En teoría 3 Km de córrer. Arribat aquest punt cal mencionar que la organització no havía comunicat a través de la seva web que no hi hauría avituallaments, I la realitat és que no hi havía res preparat fins al final. Ni ganyips, ni platans ni res. Nosaltes no ens ho esperavem. Portavem alguns gels, però tant d'esforç sense menjar i recuprar energíes poden passar factura.
A més l'últim tram va resultar ser duríssim. Segons el Garmin 3,8 Km (no pas 3), i a més pujant al castell de Tona, que vol dir superar un D+ de 150 mts. Sortim els 3 junts, de seguida veiem el culet d'una noia un centenar de mts davant nostre. Segur que ens havía adelantat mentre anàvem perduts en el tram de bici. Això em motiva i començo a tirar una mica. Les cames encara em responen. Just al començar l'ascensió al castell atrapo a la noia. Es diu Rosa i està com un llum. Porta un maromo al costat. Els supero. Ella queda enrera però el noi que l'acompanya em va esbufegant al clatell durant tota la pujada. L'Héctor puja poc darrera. El Quique ha quedat una mica enderrerit. La pujada és duríssima, i té un tram final de grimpada, que amb la musculatura de les cames ja tan fatigada, es fa difícil de superar. Amb reagrupo a dalt amb l'Hector. Veiem que el Quique ja arriba però la Rosa ve per davant i no podem deixar que ens guanyi.
L'Hector i jo comencem el descens. El Quique ens explica després, que a l'arribar a dalt del castell una mica més i cau del desfalliment. S'ha d'entendre. Pesa 15 Kg més que l'Héctor o jo, gasta més caloríes, i necessita recuperar-les en forma d'aliment. La no existència d'avituallaments ha estat especialment contraproduent pel Quique. Arriba a dalt del castell amb una pàjara de collons. Suplica una barreta energètica a la gent de l'organització que afortunadament en tenen una i li donen. Es refà sense més problemes i baixa cap a la meta. Arriba poc després nostre com un campió.

Resum:
Tram 1 córrer: 9 Km (uns 250 o 300 mts D+): 53 min
transició: 3 min
Tram BTT: 17 km (per nosaltres 18,5 Km) amb un D+ d'uns 400 mts: 1:32 min
transició: 2 min
Tram 2 córrer: 3,8 Km (uns 150 mts D+): 26 min

Temps total: 2h: 56 min





Encara no han sortit les classificacions i no sé en quina posició haurem quedat. El primer classificat va fer poc menys de 2h, així que tenint en compte que ens vam perdre en el tram de BTT no està gens malament.

una abraçada a tots,
David



dimarts, 25 d’octubre del 2011

Marató del Mediterrani

Hola krònics, estic orgullós de dir que ja he acabat una Marató. La experiència m’ha agradat. He patit però pensava fer-ho més. Estic tocat de cames però pensava que ho estaria més...perquè va costar-me més fer les dues tirades llargues de entrenament, de 34 i 32 km que no pas la cursa. ¿Per què?. La ajuda del David, Oriol, Maria, Marina, Marta Papell i Aleix, la família Porta al complert i també per la motivació que et dona una cursa. No m’esperava fer-la sense parar ni als avituallaments.

El dia ha estat perfecte, sense sol i fresquet. A les 9 h es donava la sortida a tres curses simultànies: 10 KM, Mitja i Marató. Cap a 4500 corredors Marató (200), Mitja (1800), i 10 KM (2200), al canal olímpic de Castelldefels. Tenia pensat un ritme de 5 min/km però al final m’he trobat còmode entre 4:50 i 5, que l’he pogut mantenir fins al km 37, primer corrent sol i a partir del km 21 amb el David. 

Els 20 primers km els he fet amb alegria, gaudint de la cursa. Al 10 i 21 km passes per meta i es van quedant els corredors de cada cursa. Els aplaudiments et donen força. Passat el 21 només quedem els maratonians, que encara que som pocs ens anem veient les cares perquè el camí és molt repetitiu. Amb el David arribo al km 26 sense adonar-me’n i després al 34 on trobem el Oriol.
El meu mur ha estat cap al km 37. Quasi de cop he notat que els quàdriceps estaven esgotats. No tenia força per aixecar les cames. Només quedaven 5 km. Amb els ànims del Oriol i el David he tirat a ritme lent entre 5:30 i 6 fins arribar al canal olímpic. He passat el 38, 39, 40 i el 41 ja dins del canal. Que maco veure aquestes xifres al cartells indicadors. Ja ho tenia a tir. Ja veia la meta i sentia la megafonia. Per la volta al canal anaven amb mi el David, Oriol, Marina i Maria!. La injecció d’adrenalina em reactiva els quàdriceps i em permet fer l’últim km a 4:30 (els números bons estan al Garmin del David). Quin final més bo, ja no notava cap mal, de cardio anava molt bé....Meta

Diploma
Marca: posició 65 de 205, 3:28:25, promig 4:56.

Les ingestes m’han anat molt bé. No he tingut sensació d’esgotament general. Portava 4 gels que he pres als km 5, 15, 25 i 35, coincidint amb els avituallaments per agafar aigua. A part d’això, un parells de trossos de plàtans que em subministrava la assistència tècnica .

De moment sembla que estic bastant sencer i animat per apuntar-me al nostre proper repte, la duatló de Tona. Esperaré de demà per inscriure-m’hi.

Família Porta, gràcies pels ànims abans, durant i després i per la vostra assistència. Sou collonuts.


Eduard.