dijous, 21 de juny del 2012

6a Marxa Cap de Rec



Krònics, aquesta ha estat la experiència més ultra fins avui i estic sorprès de dir que pensava que seria més dura. Això vaig pensar al acabar-la i això penso quatre dies després al notar que ja estic completament recuperat de les agulletes als quadríceps. Donen ganes de repetir.
La jornada comença d'hora, a les 4:00 a.m, per tenir temps d'esmorçar una mica, arribar amb temps per recollir el dorsal i anar 2 cops "al lavabo", perquè la sortida és a les 6 h. No se ben bé què m'espera. Calculem que podem estar unes 10 h amb un desnivell acumulat de 2.500 m i el nostre entrenament més llarg, pujant al Montcau, van ser "només" 5 h i 900 de desnivell.

La cursa son dues pujades. Al començament de la segona ja portem 30 km i el Sergi i jo estem animats perquè estem sencers i anem a bon ritme. Comencem a fer càlculs per baixar de les 10 h. La primera pujada l'hem fet sense forçar, caminant gairebé tota l'estona, el Sergi frenant-me perquè jo tinc tendència a deixar-me anar. El David i el Quique es queden un pel enrere i ja no els tornem a veure fins la meta. El Ignasi va per davant nostre i no el repesquem fins el Refugi de Perafita, abans de l'últim tram de la segona pujada.

Arribem al cim de la primera pujada i comença una baixada llarguíssima i plena de rocs fins les Escaldes. El Sergi m'ha d'anar esperant. Aquest tio vola. Arribem a l'avituallament Font de la Closa prop de les Escaldes i aquí fem una pit stop més llarg, conscients que ara arriba la part més dura.

Comença la segona pujada. És una pujada sense treva, no es pot córrer encara que es vulgui. Com deia, estem animats perquè ja passem del km 30 i estem prou bé. Jo m'emociono i deixo al Sergi un pel enrere. Arribo al Refugi de Perafita després de superar un desnivell de 1000 m i trobo a l'Ignasi. Ara ja estic bastant tocat però em recupero. Estem a punt de continuar i arriba el Sergi que tot i que no descansa gaire està més fresc que nosaltres. Continuem i el Sergi es va escapant mica a mica. Aquest tram és dels més durs. Fins al Port de Perafita queda un desnivell de uns 300 m però molt drets. Arribo al cim on m'espera el Sergi i després d'un moment sento que crida "a muerte!", tot veient la baixada i que això ja està fet. De fet, encara falten uns 10 km. No perdonem a l'últim avituallamen. Sortim el Sergi i jo just quan arriba l'Ignasi i aquí ja ens separem tots fins la meta, on primer arriba el Sergi, després jo i poc després l'Ignasi. El Txema ja anava per la segona cervesa, després d'esperar 2 h.

Al final han estat 8 h 35', molt millor del que pensavem. Descomptant les parades, 7 h 20'.

Un cop tots a la meta ens fem la foto oficial, amb l'Ignasi Ubach i el Txema.

Fent un recompte estimat del que he anat menjant: 1 got de xocolata desfeta, 3 troços de coca de crema, 4 troços de taronja, 3 de sindria, 3 barritas energètiques, 2 Donuts, 6 Orejones, 5 dàtils, nous, avellanes, 2 entrepans petits, 2 litres d'aigua, 1 litre de cola, ....i a la meta 3 cerveses i 1 entrepà de botifarra... crec que em quedo curt.

 



 

Molt bona Eduard. Després de llegir-te, donen ganes de repetir però fins ahir no vaig tornar a estar sencer (que no em senti el Txema)

Miro de passar les fotos:

Copio al Ferran Que va demanar que li féssim cinc cèntims.

Bon Dijous!!!


Eduard,
Bona crònica.
I bon vídeo si tenim en compte que és un mini-aparell d'espies de la CIA.

Reflecteix el què varem viure, a banda dels paisatges espectaculars.
Encara no entenc com en Sergi estava tan fresc al final ... realment va fer de llebre al tram últim.
La pròxima vegada em compro uns pals i ja veureu. En el vídeo es veuen els pals que em va oferir el meu spònsor (marca naturpal)

Vaja llista de menjar i beure que et vas ficar al cos (això és el que recomanen a l'escoal de corredors 'etíope'?)
El Txema ho fa més senzill: gel x5, cervesa x4, buti x3

Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquesta marxa.
Ara ja toca la pròxima, que és l'Olla de Núria ('només' 22km amb 2.000m de d+)
Per això ja seguiré entrenant. El dimarts vaig fer una sortida curta, ja sense les agulletes que havia tingut durant dos dies.

Espero que ens veiguem aviat,
Ignasi

Estimats Krònics, sou els millors!

Fantàstica krònica, Eduard, i magnífic menú!
I a més a més (cabrons), arribeu tan frescos i en un parell de dies, ni agulletes!



Pau, jo estava tan fresc com el peix congelat. No se si m'entens....





Carai, acabo d'arribar de viatge, i em costa posar-me al dia de tot. Veig que la crònica de l'Eduard ha desfermat una reacció en cadena. Les fotos de l'Ignasi són molt bones però el vídeo de l'Eduard també és magnífic. Ho veig i recordo lo bé que ens ho vam passar el cap de setmana. Jo no he patit gens d'agulletes. Ahir al matí vaig sortir a córrer una miqueta pels boscos de Polònia i no vaig tenir cap molèstia. Com si res. Estic meravellat.

Potser el problema es que hem acabat tots massa animats i l'any vinent se'ns acudeix apuntar-nos a una bestiesa encara més gran...

Kròniiiiiiiiiiiiiics !!!!

Sou uns maquines. Aquestes kroniques fan ganes d'apuntar-me a alguna bestiesa d'aquestes i aixo que deia que no ho faria mai.
Moltes felicitats.
I atenció que l'Oriol esta entrenant i aquest estiu no el podrem seguir!!!

ep ! em toca dir alguna cosa :

Ho faré simple :  Felicitats a tots els Kronics sou boníssims !!! 
A veure si ens veiem aviat i ens ho expliqueu amb més detalls.
Fins aviat,
Companys, he  traspassat les classificacions definitives des de la web a un excel, que he ordenat per ordre d'arribada (a la web de la cursa està per ordre de dorsal).
Finalment, 475 esportistes vam arribar a la meta (al menys així consta a la classificació final).

La primera fulla excel recull la classificació global. A la segona hi ha un resum amb les posicions del Txema, L'Ignasi i els Krònics


1 comentari:

  1. ENHORABONA PEL PERNIL EDUARD, JA TENIU UN NOU SEGUIDOR, TINDREM EL PLAER DE TENIR-VOS COM FOLLWERS? A REVEURE NOIS

    ResponElimina