divendres, 26 d’octubre del 2012

Mitja Marató de Puigcerdà


Aquest matí he corregut la mitja de Puigcerdà. Un dia fantàstic. Sol i fred (hem sortit a uns 8 graus). M'ha agradat molt de veritat. No és una mitja per fer marca perquè el desnivell i l'alçada del circuit fa que sigui un prova bastant dura, però la bellesa dels paisatges, el fet que sigui una prova poc massificada (poc més de 300 corredors), i la bona organització fa que sigui una prova per marcar-la a l'agenda de cara a noves edicions.
La sortida i arribada és des del poliestportiu de Puigcerdà. És una meravella poder deixar les coses a la sortida al guarda-roba sense fer cap cua, i també una gran comoditat les instalacions i servei de dutxes pels esportistes a l'arribada.
He corregut amb alguns amics, entre ells el Txema que quasi tots coneixeu.
També cal mencionar que hem tingut força claca, la família del Txema, la meva, els meus pares, el meu sogre, les famílies d'altres amics, gràcies a tots pels ànims.

La sortida s'ha donat puntual a les 10.30h del matí. Els primers 10 Km són bàsicament de baixada. Hi ha una baixada forta els primers 2 Kms que voles. També una altra baixada descomunal cap al Km7, passada la Torre del Remei. El problema està en la segona part del recorregut. Tendeix a pujar i sobretot, entre el Km16 i el Km17 hi ha una "tachuela" per pujar fins al llac de Puigcerdà que et tomba enrera.

He passat per l'avituallament del Km10 en 44'30''. Un ritme molt bo. La dificultat ha estat mantenir el ritme a partir d'aquell moment. A més, portava un gel que tenía previst prendre'm a l'avituallament del Km10, i se'm deu haver caigut en alguna de les fortes baixades de la primera part del circuit perquè ja no el duia. Estic content perquè he aguantat la segona meitat del recorregut prou bé. Ja era previst córrer més lentament aquesta part pel desnivell a vèncer, però ho he fet amb els temps que m'havía marcat. Volía acabar amb un temps al voltant de 1h40' i al final he creuat la meta en 1h39'42''. Super content i feliç pel temps i perquè m'ho he passat molt bé. El Txema també estava exultant. Amb 1h29'40'' ha fet la seva millor marca en aquesta cursa que ja havía corregut altres anys. Bons senyals de cara a la marató de València.
Per cert, el Txema ha arribat el 41 (només una noia davant seu, la primera) i jo el 98 (5 noies davant meu) d'un total de 314 arribats.

Que be David, certament les curses petites tenen encant i mes comoditats. Felicitats als dos.



Molt bé tots dos ! Felicitats !

La mitja de Collserola al contrari del que descrius ja s'ha massificat i això fa que es faci pesat en alguns trams. L'Ignasi va sortir com una llebre al principi de la cursa, i jo vaig optar per sortir junt amb el Quique i el Xavi més cap enderrera i vam trigar 19 minuts en arribar a dalt de la carretera per començar a baixar … gairebé tot el corriol de pujada caminant (són uns 1,7 km ). Després em vaig tornar a caminar degut a la gentada en un altre corriol més endevant, i en canvi al final vaig caminar molt poc en les pujades fortes que hi ha.

Malgrat això m'ho vaig passar bé ja que vaig sortir mol tranquil i vaig anar pujant de ritme a mida que avançava la cursa. Al final l'Ignasi va aconseguir baixar un minut de les 2 hores i jo vaig arribar en 2h15.

El Quique i en Xavi van marxar a mitja cursa i de fet ens vam perdre bastant aviat, de totes maneres va ser una cursa amb 3 Krónics degudament uniformats. Malauradament sense fotos.

Fins aviat,

Gràcies David per la KRÒNICA...

Jo afegiria... el fantàstic avituallament post-cursa. No li falta de res!!!
Records,

Molt bon dia a tots i enhorabona a tots els Krònics que heu gaudit de l’esport aquest cap de setmana. Només d’imaginar-m’ho se m’omplen els pulmons!

Dani, estem tots neguitosos de conèixer la teva aventura pel desert. Ens enviaràs com a mínim una foto, no?!
Records i abraçades,

Correbarri 2012

1ª edició d'una cursa popular organitzada pel CN Atlètic Barceloneta. Es corre individualment i pel teu districte. Al final, es sumen els resultats dels diferents corredors de cada districte i hi ha un districte guanyador (oficialment, es compten els 35 primers corredors de cada districte). El districte guanyador ha estat Sant Martí (jo corria per Sarrià-Sant Gervasi, 6è entre 10 disctrictes). El guanyador individual ha estat José Luis Blanco (Sant Martí). Cada districte llueix una samarreta tècnica d'un color diferent (la meva, de color verd). Per tant, una cursa multicolor.

Cursa de 10 Km en pla pel front marítim. S'alternen trams coneguts (el ja típic passeig de circumvalació, per exemple) amb d'altres més novedosos: vàrem córrer per davant de colom, pel port (amb oportunitat de saludar els guiris creueristes), per davant el born, un petit tram per l'interior del Parc de la Ciutadella, i un tram final bonic per la barceloneta i el passeig marítim. Fa de bon córrer. Bona organització i bon ambient. Uns 3000 inscrits. Dia assolellat ideal per a una cursa.

Pel que fa a mi, vaig tenir oportunitat de comprovar (jo que sóc home de ciències) la vigència del mètode científic, a saber: es proposa una teoria, es realitza un experiment i, en base als resultats obtinguts, es dóna validesa o es refusa la teoria proposada.

- Teoria: no es pot considerar la realització de curses de forma aïllada com un mètode d'entrenament adequat per obtenir bons resultats.
- Experiment: la meva cursa, d'un patetisme manifest. Vaig voler sortir en plan tranki, però vaig córrer els primers 4 Km aproximadament a 4:40. Total, al Km 4 ja vaig ser conscient que això no anava bé. Així que vaig decidir parar i baixar pulsacions. Vaig repetir la mateixa operació totes les vegades que em va venir de gust (4 o 5). Resultat, a part de comprovar la meva mínima capacitat pel patiment, vaig fer 56:04. El que us he dit: patètic.
- Conclusió: l'enunciat de la teoria és rigorosament cert.

Això sí: corria la mateixa cursa una resident de primer any (24 primaveres) del meu servei, i li havia dit que no em guanyaria ni de conya. Cada vegada que em parava, mirava de reüll a veure si la veia passar, però no. Quan vaig arribar, ja tenia pensades algunes excuses (que m'estava cagant -és cert!-, que havia dormit malament -mentida!-, que m'havia rebrincat els turmells...). Afortunadament, va arribar darrere meu!!!

En fi nois, dues notícies positives: no duia posada la samarreta de krònics durant el lamentable espectacle, i tinc un mes per reconduir les coses de cara a València.

Per cert, en arribar a Sant Pol vaig fer una horeta de Paddle i avui tinc unes agulletes com feia temps que no tenia.

Doncs au, com a acte de contrició escric això per a que l'Eduard ho pengi al bloc i la resta us en foteu una estona.

Bona nit!

 Que bo!. En capacitat de patiment potser et guanya algun kronic pero no en les kroniques.




Oriol,
Pot ser si t'apuntes a un parell o tres de curses per setmana...!!
je je je

T'ho vas passar be? Co a mínim abans de començar? ;-) doncs ja està

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Desert Run 2012




Hola a tots,
Krònica de la Desert Run

Primer dia. Dimecres 10.10.12
Comencem amb un retard de 4 hores a l’aeroport, viatge amb avió fins a Errachidia un aeroport enmig del no res i amb quatre llums mal contats il·luminant la pista d’aterratge.
Ens esperen 40 Toyota Land Cruiser que a tota castanya i de nit ens porten fins al Xaluca, un hotel a Arfoud, porta d’entrada al desert. Sopem tots junts, entre els coneguts, Martin Fiz i Joseba Beloky que ens saluden i parlen 5 min amb nosaltres...un luxe veure com uns fenòmens de l’alta competició són tan propers. I a dormir.



Segon dia. Dijous 11.11.12
1 Etapa 15 Km: 9 matí sortida i arribada al mateix hotel. Aquí provarem el tres tipus de terra del desert. La Laura i jo hem decidit fer tot el recorregut junts. Comencem amb algunes dunes fàcils de superar i arribem a un terra dur i ple de pedres força grans, a on per culpa de l’alçada els nostres cors s’acceleren més de lo habitual. L’entorn és espectacular. Els acompanyants es mouen amb els 4x4 i ens animen gairebé a cada moment. Un avituallament cada 5Km amb una nevera i un natiu que ens dóna aigua va perfecte per seguir endavant, tot i la calor... Arribem a la segona part, una mena de terra dur que s’ensorra un pam al trepitjar, i et toca els ous, però és pla i t’acostumes. Arribem al Km 13 i a les dunes. Es com córrer per la platja però en pujada, aquí ja baixen tots el sants, estem cansats, deshidratats i aquí no saps si córrer, caminar o parar. Ens avança una noia, és la tercera classificada de la seva categoria, però res la Laura ja ho ha maleït tot, arribem mig caminant i renegant, però tot i així encara avancem algú que va pitjor que nosaltres.
A la tarda, sortida en 4x4, corrent com animals per les dunes com si fos una cursa i arribada en camell fins a les Jaimas de Erg Chebi.
Les Jaimas són tendes de pell de camell a sobre la sorra amb un llit a dins i prou. Poques comoditats però estem cansats i dormim sota un cel espectacular ple d’estels que podem veure fins i tot a través del sostre de la tenda.

Tercer dia. Divendres 12.11.12.

2 Etapa 21 Km. Sortida de Erg-Chebi i arribada a Merzouga. Aquí anem per pista dura amb pedres, una antiga pista per on passava el Paris-Dakar. Paisatge molt agresta però agafem ritme i anem avançant a alguns corredors. Ens quedem moltes estones sols al mig de desert i anem travessant poblats de 4 cases de fang i palla amb alguns nens que ens surten a veure, un contrast força xocant. El sol del migdia et deshidrata però anem bé fins els últims Kms que comença a haver-hi més sorra, disminuïm el ritme, arribem justos però en millors condicions que el primer dia.
A l’avituallament de l’arribada hi ha algun moment de contradicció personal ja que mort de set i mentre et beus l’aigua un nen s’acosta per demanar-te’n, i no li pots negar.
Hotel semblant al del primer dia i dormim molt millor.

Quart dia. Dissabte 13.11.12
3 Etapa 26 Km. Sortida de Merzouga i arribada al Oasi de Tisserdimine.
Aquí la sortida és espectacular, els 4x4 ens deixen al mig del desert on hi ha un globus de sortida i una llarga extensió de terra plana als 4 costats. Estem sols dins del no res.
El recorregut és fàcil, 26 Km en línia recta, pista dura, i sortida controlada tots junts, molt emotiu. Però les diarrees han començat a aparèixer, la Laura ja va molt justa i penso que potser abandonarà... Va agafant ritme i a l’estirar-se el grup ens anem quedant sols, sensació brutal. Avui es fa més llarg, anem bevent molta aigua a cada avituallament, atrapem a un grup i intento mantenir una conversa però ningú diu res, la gent va molt apurada.
Tot bé, fins els últims 2 Km, és el llit d’un riu ple de sorra on no es pot fer res més que caminar, ja tornen els renecs, però la vista de l’Oasi ens anima. Arribada molt emocionant a una petita zona de palmeres. Feliços per haver acabat aquesta aventura. Molt.

Diumenge 14.11.12
Ruta pel poble d’Arfoud per adonar-nos de lo bé que vivim i tornada a casa.




Classificació
Laura 8ª de la general i 4ª de la seva categoria.
Dani 43 de la general i 16 de la categoria.


Bon any Dani, m'alegro saber de tu. Gracies per la kronica. Estic amb el mòbil i no veig el arxiu .nef pero ja l'obrire a casa.



Hola a tots i bon any. Bona crònica Dani. I molt xules les fotos. Ja em vas comentar a València que havía estat una gran experiència.




Bona krònica Dani!! Ara entenc que la Laura acabés una mica saturada.




Nois! he trigat un munt a llegir-me tanta Krònica... però m'ho he passat d'allò més bé. Òbviament, la del desert d'en Dani és la més bèstia, però no només per la duresa de la prova, sinó també pels contrasts amb la gent dels pobles a que en Dani fa referència... Que et demanin aigua en comptes de diners deu deixar ben descol·locat, quan nosaltres podem passar set per jugar a córrer uns dies, mentre per a ells és la duresa de cada dia... Però al cap i a la fi, qualsevol aconteixement que es faci allà suposa un benefici per a ells, i per tant benvingut.