dissabte, 31 de desembre de 2011

Cursa dels Nassos


 Bona nit a tots,
Acabem d'arribar de la cursa dels nassos, una cursa brutal, 10000 persones, al final no he trobat als Krònics, l'SMS d'on estaven m'ha arribat quan ja no portava el mòbil, però he estrenat la samarreta.
Una nit fantàstica, temperatura òptima, pantaló curt i màniga curta un 31 de desembre. Molt motivat he sortit a donar-ho tot, els primers 5 km a bon ritme, el recorregut molt pla, envoltat de gent i la llum de l'últim dia de l'any que s'apaga, tot molt maco, davant però visible el noi amb la pancarta de 40' que cada cop corre més o jo menys... Arribo al Km 7 i ja tot no és tan bonic, l'aire ja no arriba i els kilòmetres son més llargs, última recta i arribada demanant el temps a l'àrbitre, 42,20 aconsegueixo el mateix temps de la JB. Content per haver acabat busco a la Laura que amb molta alegria hem diu que ha fet un temps de  44:10. L'Oriol Porta m'envia un SMS, ha aconseguit l'objectiu de baixar de 50, 49:20... Moltes felicitats. No sé els temps de la resta...
Ara a recuperar el que hem gastat.
BON ANY A TOTS.


Hola nois, ja som al 2012! Krònica de la cursa dels nassos d'ahir, on vaig fer la meva millor marca de tots els temps.

Matí del 31 perfecte: esmorzar al Pinotxo de la Boqueria (remenat de bolets amb una cerveseta, cafè amb llet i xuxo llegendari) i comprar pel sopar. Després he anat a recollir el dorsal i a comprar un parell de xips grocs (1 pel Quique) per a les properes curses.

Per dinar em faig un platot d'espaguetis amb carn picada, salsa de tomàquet, un ou batut i formatge per sobre. Després m'adonaré que he menjat massa o massa tard. Faig una mica de migdiada.

Amb en David arribem un pèl just a la cursa, no podem escalfar. Em colo al seu calaix per no sortir del darrera del tot, ho sento per la noia que no em volia deixar entrar i a qui he ignorat per complet. Abans de sortir veig a la Laura (Llobet), per mí més que una krònica és una krònica marciana, ho demostrarà amb el seu temps estratosfèric. Ens desitgem sort des de la distància, per sobre els caps dels corredors impacients.

Els primers cinc Km els faig a bon ritme, però amb un parell d'entrebancs: d'una banda estreno sabatilles i una d'elles em fa nosa al peu dret (acabaré amb una butllofa). De l'altra, em noto l'estómac més aviat ple, com si anés sacsejant una bossa d'aigua amunt i avall. Passo pels 5 en 23:22, una mica més ràpid del que preveia.

Entre el Km 6 i el 7 tinc un rotet amb gust d'espaguetis (ho sento), seguit al cap de poc per un altre similar però més intens. Sembla que l'ascensor està pujant i arriba a la sortida. Decideixo parar-me abans de donar un espectacle lamentable no apte per a estómacs delicats. Camino uns metres. Un espectador granadet em crida prop de l'orella -"Ánimo chaval, adelante, adelante!!", i jo he fet que sí amb el cap mentre pensava "señor, si usted supiera lo putas que las estoy pasando en este preciso momento...". No he obert la boca, per si de cas. He begut un parell de glops d'aigua, m'he refrescat i he tornat a arrencar.

Ho confesso: m'he recordat del xip groc que he comprat aquest matí i he pensat a qui li podria regalar ja que aquesta serà la meva última cursa, ho juro. Ho sé, sóc un trastorn bipolar amb cames.

El descanset m'ha anat bé i el meu estómac sembla no donar més senyals de vida. El tram pel Poblenou fa pujada però després baixa i m'ajuda a recuperar-me i agafar ritme de nou. Arribo a la Diagonal i apreto una mica, però se m'ha fet llarga i he tornat a baixar el ritme i no he tornat a accelerar fins els darrers metres. Total, arribo amb 49:21, baixant de 50 min com volia (objectiu que em vaig fixar ara fa un any per aquesta cursa). Això sí, la segona meitat molt més lenta i patint a base de bé.

No sé, per una banda diria que ja està, que ja n'hi ha prou de patir a l'asfalt, ja he superat el repte dels 50 min. Per l'altra, sóc un krònic, què collons, i això no pot acabar així. Ja veurem.

Aprofito per desitjar-vos a tots molta salut i encert en les decisions que hagueu de prendre aquest 2012, ja sigui a l'hora de córrer o del que sigui.

Una abraçada!
Oriol


MOLT BON ANY A TOTS!!! Gran krònica Oriol. Gairebé ensumo els espaguetis. Enhorabona a tots pels temps. Em tremolen les cames només de pensar a seguir-vos. Jo ja vull tornar a baixar de 50’ a la cursa de Sant Antoni, a finals de mes... Espero que ens veiem. Molts records a totes les famílies, Pau.

 Hola companys, ja torno a estar actiu.
L'Oriol i el Dani crec que ja han fet bona crònica de la Cursa dels Nassos.
Per la meva part, després de les bones sensacions a la Jean Bouin, tenía
il.lusions de baixar de 43' que aviat vaig veure que no es cumpliríen. No
vaig haver de parar per caminar com l'Oriol, però segurament també vaig
dinar massa i massa tard, i de seguida vaig notar que no ho tenía tot ben
pait mentre corría. Vaig tenir a la Laura ben a prop els primers kms. La
veia uns pocs métres més endavant, però no vaig poder enganxar-me a ella.
No anava del tot fi. Només vaig anar ràpid els 2 primers Kms. La resta,
vaig anar patint i aguantant com podía. Em va faltar fins i tot esma per
esprintar els darrers 400 mts, on un munt de corredors ho donaven tot abans
d'entrar a meta avançant-me a esquerra i dreta. Malgrat tot, un temps
decent (per mi) per sota dels 45'.
Val a dir, que els 5 krònics que vam participar vam baixar dels 50 min,
l'Oriol per primera vegada (felicitats Uri !!) i tots vam estar entre el
40% davanter. La Laura va fer un carrerón, i va rebaixar de llarg la seva
marca a la Jean Bouin, i per molt poc no baixa de 44'. Moltes felicitats
Laura !! El Sergi patint més que a la Jean Bouin, però per sota de 40', com
ja ens té acostumats.
En fi, unes marques prou decents tots plegats. Adjunto resum de les marques
aconseguides per ordre d'arribada

Una abraçada ben forta a tots,
Per cert, estic apuntat a la mitja de Sitges el proper 15/1 i a la mitja de
Granollers a principis de Febrer. Aquests són els meus reptes immediats del
2012.

David


Bon any a tothom!! Inclosos els dos Oriols Porta. ;-)

Seré breu que ahir vaig fer festa i s’acumula la feina però volia començar l’any fen-t’ho com Deu mana, iniciant-me en el mon de la crònica esportiva.

Aquest any sent Dissabte no vaig curra i em vaig relaxar però finalment vaig acabar anant mes de cul que un dia laborable amb cursa inclosa. Ens vam quedar a casa amb la nena i entre una cosa i l’altre vam sortir a la una i mitja per anar a buscar el dorsal. Total talla XL de samarreta (comencem be).
Tornem caminant a casa i acabo dinant un platot de pasta a les 15:30. No sabeu como ho vaig pagar , bueno, tu Oriol pot ser si pel que expliques.
Arriba l’hora, les malles em piquen me les canvio no se si abrigar-me, total que ja es fa tard. Baixo corren a la tenda Runnersworl per deixar la roba, continuo a la sortida y em trobo al meu amic Aitor. Haig d’explicar que amb el grup de l’Aitor ens piquem molt a les triatlons y el tio ve de fer un Ironman. No s’havia apuntat a la cursa però mira de baixar de 40 ( tenia una millor marca de prop dels 43”). Total que tampoc fa cas de les indicacions i es cola amb mi al calaix.
Donen la sortida y surto fort com de costum però ja el primer Km em noto mes cansat que de'altres dies. Tot i així mantinc el gas per guanyar segons al crono pensant en la part de pujada. Al Km 2 i 3 ja em comença el flato intermitent i miro de relaxar-me però a trams no puc mantenir un ritme alt. Passaré pel Km5 sobre els 19:35 i no agafo aigua per mirar d’aguantar el ritme però em veig a la pujada per sobre del 4:30 i amb el plat de pasta a la gola. En arribar a la Diagonal vull anar mes ràpid pensant en que la Jean Bouin es mes dura i puc millorar el temps però no aconsegueixo córrer per sota de 4 i m'agafa flato, em pesen les cames i just abans d’arribar a casa meva, al Km 8, noto que l’Aitor em pessiga el cul. En aquell moment penso, puc dissimular i motivar-me per fer l’últim esprint? Sé que soc mes ràpid però ell està fresc i ja em tenia controlat en tot moment així que havia vist com anava de tocat. Li dic que tiri, que jo no puc però el miro d’aguantar de prop.
Finalment arriba la recta d’arribada i per tal de baixar de 40 i amb l’ajut del públic animat faig un 39:47 &nbsp
L’Aitor em treu 10 segons i ha estat entrenant molt dur fent moltes series amb gent que controla, jo per circumstancies no he entrenat, no he descansat i m’he alimentat malament. Moraleja: Quien algo quiere,algo le cuesta i ja tinc nova motivació per aquest 2012.
Reptes: encara no se però m’entrenaré pel que finalment surti.
Aquí us deixo amb aquest rotllo i em poso a currrar.

Una abraçada a tots i felicitats per les vostres marques personal, hem de seguir així, Cap endavant Koniks!!!

Sergi

Cap comentari:

Publica un comentari