dilluns, 31 de desembre del 2012

Cursa dels nassos Barcelona



Després de les curses anteriors i d'alguna sessió d'entrenament amb en David -vàrem córrer des de casa fins a Sant Cugat, una tirada agradable d'uns 16 Km- em fa l'efecte que arribo a aquesta cursa millor que a cap altra. I, probablement, així és. Els tres dies previs hem estat esquiant, i el dia anterior m'he pegat una petita pallissa fent esquí de fons. No és la millor preparació, arribo amb les cames una mica fatigades a la cursa, però em trobo bé. Molta gent i bon ambient.
Aquest any he vigilat amb el tema alimentació, tinc ben present la sensació que fan els espaguettis quan volen sortir de l'estómac per la porta de dalt en comptes de fer-ho per la de baix, que és el que toca.
He previst córrer a 4:40-4:50 i així ha estat. Pràcticament he doblat, de fet he corregut la segona meitat una mica més ràpida que la primera, els darrers dos Km a 4:35. Temps final, 47:44min, la meva millor marca de sempre. En David m'ha felicitat, estava content per ell i per mi, i jo també. M'ha deixat anar un parell de frases com qui no vol la cosa, tal i com ho acostuma a fer, que m'han deixat tuché: "amb aquest temps ja pots començar a anar pel món" i "ara sí que pots dir que ets un krònic". Ho ha dit sense ni pensar-ho, tot seguit i amb tot l'amor de germà, però ha estat inevitable pensar que fins ara què, he estat fent el mongo i portant una samarreta que no mereixia? Doncs no! Però sí és cert que val la pena ser una mica constant i veus com progresses. L'esforç i l'esperit de sacrifici i superació formen part del tarannà krònic. Ara, esclar, m'he fixat en els 45 minuts. Veurem si sóc capaç de rebaixar aquesta xifra el 2013.

Oriol, les teves cròniques sempre em fan riure. 3 de seguides ja són massa. Ets un fenòmen de les lletres i, també un atleta fenomenal. Sempre has sigut un home anàrquic, ho demostres amb els entrenaments. Jo ho preparo tot meticulosament, i tu vas més per impulsos. Encara penso en la proposta que em vas fer fa pocs dies de fer una cursa de 100Km. I ho deies seriosament. Ets un sonat graciós. Però tot s'ha de dir: darrerament has entrenat amb més constància, tens molt bones condicions, i els resultats es veuen. Sempre he pensat que si entrenessis com jo, faríes millors temps que els meus.

També vaig córrer la cursa dels nassos el 31/12 a la tarda, per fer gana pel sopar de cap d'any. Aquest any la vaig disfrutar més que el passat. Cap molèstia digestiva, vaig córrer per sensacions, sense mirar el crono, de menys a més, amb uns 2 darrers Kms fortíssims, esprintant a mort els darrers 200 mts per fussilar-me a una noia que també li va donar per apretar a la recta final. Temps final 43:40.


diumenge, 23 de desembre del 2012

Lasansi de Viladecans


Matinal familiar amb família i amics, molt agradable. Al final, l'Albert s'apunta a córrer, em sembla que 1 Km. Malgrat córrer amb nens 1 o 2 anys més grans que ell, em sembla que ha quedat el 5è absolut, no he pogut veure-ho amb precisió. Se li dóna bé, això de córrer. Com que la cursa fa una volta, els pares podem veure els nanos fàcilment diverses vegades durant el recorregut.
He decidit córrer els 5 Km anant una mica fortet, i després intentar aguantar, a veure què passa. I passa el que passa: el primer Km a 4:04, el segon a 4:17, tercer a 4:34, quart a 4:40 i el darrer a 4:37. He anat fent figa, però el temps total de 21:51min està molt bé per mi. He rebaixat notablement el meu registre de l'any passat en la mateixa cursa (em sembla que vaig fer 24min, quasi 25).
Malgrat córrer per un polígon poc atractiu, el recorregut ràpid i pla i, sobretot, l'ambient familiar fan d'aquesta cursa una bona ocasió per passar una estona agradable que sembla que es pot anar convertint en un clàssic.

Jo estic una mica mandrós a l'hora de fer cròniques. Després de València caig córrer a Viladecans un 5Km amb un bon temps de 20:40 (una mitja de 4:08/Km per mi està molt bé), acompanyat de tota la família, el Pau, l'Oriol, el Txema, dones i nens. Una bona matinal.



diumenge, 16 de desembre del 2012

10 km RACC

Correré aquesta cursa amb en Narcís, bon amic que havia estat runner i ara s'hi torna a posar. Arribada una mica caòtica, bastant follón de cotxes, gent que arriba a última hora... Tot plegat fa retrassar la sortida uns 15 o 20 minuts per donar temps a més corredors a arribar a la línia de sortida. Nosaltres hem arribat bé de temps.
Aquest any arribo millor de preparació, continuo sense córrer amb la regularitat que caldria però ho he fet una mica més sovint, alternant tirades per asfalt i per muntanya, alguna d'elles més llargueta. Tinc curiositat per veure com m'anirà.
En Narcís m'ha dit que anirà xano-xano, però de seguida m'agafa uns quants metres. El segueixo de lluny perquè és fàcil distingir la seva tofa de cabell blanc fent saltirons per sobre els caps dels altres corredors. L'atrapo i el passo al final de la recta de l'estadi, en començar una corba a la dreta que anuncia les primeres rampes de pujada. Recordava que el circuit tenia pujades notables, però aquest any m'ha semblat que pujaven fins i tot més!! No obstant, els primers 5Km se m'han fet curts, després he anat fent. Al final, 50:08min. No està malament. Acabo bé, content, i fent una butifarra amb pa amb tomàquet amb agradable conversa amb en Narcís.
No he vist l'Eduard, però sí a la Marta i la Maria. Comprovo per internet que l'Eduard ha fet una gran marca (el guanyador absolut, amb aquests desnivells, no ha baixat dels 31 minuts).


La meva cursa del RACC tambe va ser dura. Vam anar en familia i els nens van córrer amb ganes. Sort que van endarrerir la sortida 15' perque anava amb el temps just. Vaig arribar a la sortida i vaig veure que per sort havien fet un calaix i aixi no haver de lluitar per agafar posicions i resulta que jo podia entrar-hi. Resulta que era el unic calaix i allà estava un kronic la mar d'ample i amb els cracs al costat meu.
Tot acabant d'escalfar i estirar s'apropa un tio del public i em pregunta:
¿Vosotros en que tiempo dareis la vuelta? Ya se que estos son unos patatas, ja ja -tot senyalant a la resta de corredors fora del calaix.
Podia haver-me tirat un farol pero vaig pensar que el tio em veuria passar i li vaig contestar que aquests tios estaven a un altre nivell i passarien en 14'...

Van donar la sortida i vaig poder veure en primera fila com marxaven aquests tios.
La cursa va ser molt dura. La sensacio que tenia era que no corria prou, potser perque no tens referencies properes al ser una pista tant ample. A mes a mes van passar-me molts corredors perque aquest any amb mes inscrits hi havia mes corredors bons que sortien darrera meu al no haver corregut l'any passat. No vaig regular gaire be, anant massa rapid al principi i cap al km.7 ja vaig dir prou i vaig baixar el ritme.
Al final 41:12 per sobre de 40:57 de l'any passat.

La cursa era per La Marato de TV3 i al Circuit feien mes actes. Vam poder veure uns Ferraris de serie, prova de trial amb les primeres figures mundials i hi havia una mena de Chiqui park gegant per nens.

dimarts, 20 de novembre del 2012

Marató de València







Foto Krònics després d'una estona d'haver arribat. Ja una mica recuperats.























Amics Krònics,

No disposo de temps avui per per una crònica com Déu mana, però tinc la Marató molt recent, tinc ganes de compartir l'experiència amb vosaltres, no puc esperar i us en faré una pinzellada.

La marató va anar bé. Vaig acabar. Però vaig patir com mai havía patit abans. Anem per parts. La meva primera i única experiència en Marató havía estat la Marató de BCN del 2009.
Havía fet un temps de 3h41min (ritme promig 5:15 /Km). Vaig fer la primera meitat i la segona pràcticament amb el mateix temps (a això en diuen "doblar"). Els entesos diuen que només "doblen" els molt bons, o els cagats. M'havíen convençut que jo sóc el segon cas. Havía de ser així, perquè és evident que molt bo corrent no soc. Conclusió: la meva cursa del 2009 havía estat massa conservadora i hi havía espai evident per la millora. L'estratègia de cursa era sortir més agressiu. Aguantar fins al Km 30Km. I a partir d'aleshores aguantar com es pogués. Va ser tal cual.
Durant els entrenaments havía fet tirades llargues a ritme de 5:00 min/Km, per sota dels 5:15 de la marató del 2009. Així que aquest va ser el ritme que m'havía marcat.

Per fer-ho molt ràpid: els 30 primers KM els vaig fer a un ritme promig de 5:00 min/km o fins i tot un pel per sota. Vaig passar pel Km30 per sota de les 2h 30min. Anava de cine. Si aguantava el ritme els 12 darrers Kms, em plantava a la meta en 3h30min. "Collonut", vaig pensar. Tinc un coixí de 10 minuts i encara rebaixo la meva marca del 2009.
El pobre Oriol, que em va acompanyar just a partir del Km30, va viure amb mi el meu calvari. Ja a partir del Km30 vaig notar que les cames pesaven una mica. Sense voler, el Km31 el vaig fer en 5:10, el 32 en 5:12 i el 33 en 5:15. "No et preocupis David, tens molt de coixí" em deia. L'Oriol anava amunt i avall oferint-me aigua i tot el que pogués necessitar. El cabró anava fresc com una rosa i corria 2 passes per davant meu animant-me "vingue David, ànim". Li havía donat instruccions que m'havía de portar a ritme de 5 min/km fins la meta, i a fe de Déu que l'Oriol va intentar-ho.
Però cap al Km34 vaig notar molèsties a la cuixa dreta. La fatiga muscular començava a passar factura. Anava bé de cardio, però la cuixa em feia patir. I va passar el que havía de passar, cap al 36Km o 37Km em va agafar una rampa al quàdriceps de la cama dreta. Vaig haver de parar. Caminar. Fer estiraments de la cama. Collons quin mal. L'Oriol m'animava a no parar i a seguir corrent. Recordo un que va passar i em va dir : "no te procupes, esto se pasa...", i em vaig posar a córrer de nou. El gran problema a partir de llavors era que no podía allargar el pas. Si intentava fer el pas una mica més llarg notava com el quadricps donava senyals de "pujar-se" i quedar garrativat com una pedra. Vaig continuar amb passets curtets. Intentant trepitjar fluix el terra. Com si anes trepitjant ous. Quedaven uns 5 Km, que se'm van fer eterns. Com que recolzava malament la cama dreta, al cap de poc temps va començar a fer-me mal l'esquerra. Vaig tenir una fiblada a l'Aductor. Des d'aleshores i fins al final vaig parar 2 vegades més. Una per caminar una mica i tornar a fer estiraments. M'havía agafat una segona rampa al quadriceps dret que anava aguantant-se amb un equilibri inestable. I una altra on el meravellós assistent Oriol va aconseguir Reflex d'un noi de l'organització i em va ruixar la cuixa.
Al final vaig creuar la meta corrent, arrossegant-me mig coix, amb un temps de 3h:40 min.
Vaig millorar en 1 minut la meva marca, però he de reconèixer que els darrers 5 Km van ser un veritable calvari, d'un patiment terrible,

El Dani, l'altre krónic present a València, us podrà fer ell mateix 5 cèntims de la seva experiència. Però us he de dir que quan el vaig veure a l'arribada no feia millor cara que jo. Estavem els dos destroçats. Ell també va patir els efectes del "mur" cap al Km 34-35, les cames van deixar de funcionar-li, i buscant baixar de 3h 25min (marca seva a la marató de BCN de l'any passat), es va enfonsar a la part final i va acabar en 3h31min. Tots dos ens vam deixar caure a terra, després de recullir la nostra bossa a guardarropia, per refer-nos. Estavem realment petats.
En qualsevol cas, tant ell com jo vam acabar, i ens hem de felicitar per assolir aquest nou repte. Vam lluitar vom 2 veritables Krònics.

Pel que fa al cap de setmana a València, globalment va ser un èxit. Vam passar-ho molt bé, vam riure en els sopars i dinars i vam compartir estones amb els amics fantàstiques.
Per acabar, us adjunto un petit document gràfic.




al Km 14. Feliç com un anís

al Km 30. Ja amb cara de patiment
al Km 41,5, poc abans d'arribar. Sense cara. Com abandonat, concentrat només en acabar. Ni tant sols vaig ser capaç de veure a la Marta
PD: El Txema, un fenòmen. Ell va "doblar", i va acabar en un temps de 3h11min.


Com he patit llegint la kronica "resumida"! pero m'ha agradat molt. Ostres, vaig oblidar de dir-te que per les rampes va be menjar panses. L'altre cosa que va be ja la saps i s'ha de fer havent sopat. Diuen que dona força..... m'estic referint a repetir de plat de pasta.
Que maco veure tres kronics havent superat una marato. Oriol, a tu t'haurem de fer un monument per les teves assistencies. Quin tio!. Moltes felicitats a tots.

David no m’estranya que hagis patit, un ritme de 5 és una animalada.
De totes maneres un consell per la propera. Amb la samarreta de Krònic no passen aquestes coses.
Apa, felicitats!Records,

ole la minicronica ... que l'eduard vagi ampliant el disc dur del blog per la cronica sencera!!!

Felicitats a tots!!!! Em sembla una descripcio bestial del que sents a la marato a partir del 30 i et preguntes que per que nassos estas patint com estas patint ... falta dir que nomes es un moment de debilitat, que recordes la samarreta que llueixes i el pais al que representes i el sentir d'un poble i que junts ho farem possible i que mejor unidos i que i tant si podem .... i es comences a liar i menys mal que arriba la meta!!!

Hola a tots,
Jo no puc més que confirmar la Krònica del David. La meva historia va ser semblant, vaig sortir a intentar millorar les 3h 25 de Barcelona. Començant segons el meu rellotge a més de 5min/Km i progressivament baixant fins mantenir a partir del Km 7 ritmes entre 4:35-4:45 fins al Km 32. I aquí la cosa va deixar de ser divertida. Ara paro i ara no, ara una rampa aquí o allà, com en David però canviant de grups musculars. El meu ajudant va ser la Laura que em va animar tot el que va poder i gracies a ella vaig acabar. A l’arribada em vaig trobar en David en un esta similar al meu.

Avui mentre m’ajudava de la barana per baixar per les escales pensava que trigaré molt a fer un altre marató.!!!

També us envio unes fotos per veure l'evolució. Gracies a la Marta que ens va fer un reportatge.





David /Dani!
Tota la meva admiració per la gesta de la Marató! I a sobre amb uns temps més que respectables...
Els Krònics hem reconquerit València! Moltes felicitats!

Dani, crec que estem ficats en un ambient que sembla normal fer maratons, caps de rec i ultres i voler rebaixar marques i potser no ens adonem o no valorem prou que ja es una proesa acabar una d'aquestes proves. A mi em passa. Moltes felicitats.
La foto amb la Laura molt bona, veig que tu tambe anaves ben assistit.

Bon dia tothom.
Volia convèncer al David per fer la Marató de Barcelona però amb el patiment que m'ha explicat i que deixa patent a la krònica, mes aviat m'ha convençut ell de no ferla jo.
Quique! Creus que a sota de Qatar Airlines, en petitet podríem incloure el logo Koniks D+?
Je je
Ànims!!!!

Si Eduard, la Laura m’esperava en el Km 30 per acompanyar-me fins el
final i aquí jo vaig arribar super-activat tot just sortint d’un túnel
tipus “ronda de dalt” on hi havia música potent molt motivant. Al
principi ella patia pq no sabia si podria seguir el ritme. Uns Kms més
tard una mica més i m’agafa a coll i em porta fins l’arribada.

Amics, les cròniques donen prou fe del que es va viure a València aquest cap de setmana (David, per no voler fer una crònica...). Jo només vull afegir un comentari.

Sé per pròpia experiència què difícil és seguir fent anar el cos en una direcció quan el cap i el propi cos et demanen anar en la contrària. De fet, quan em passa això tinc tendència a obeïr la raó diguem que amb certa facilitat. Per això vull expressar el meu respecte i la meva admiració per tots els maratonians, i pel David i en Dani en particular. Vaig viure el seu patiment. El de'n David durant la cursa, quan em desenganxava d'ell quasi sense voler en els trams més durs, les rampes impedint-li una cursa rodona i uniforme. En Dani el vaig veure després, mig marejat i sense esma ni per empassar un parell de grills de mandarina a l'autobús camí de l'hotel. I, malgrat tot el patiment i el dolor, van tenir la capacitat mental per resistir i persistir en l'esforç fins a aconseguir l'objectiu amb un esperit competitiu molt remarcable. Només cal veure les fotos. Nois, això us fa més grans! Ho he viscut i ho puc dir sense por a equivocar-me: sou uns magnífics atletes i, si teniu coratge per afrontar i superar aquest repte, podeu superar-ne gairebé qualsevol!

Un exemple a seguir.

Abraçades a totes i tots.

Collons oriol..... m'he emocionat i tot, i això que ni tant sols hi era.....
Del tema Krònics sota Qatar, està fet, però en comptes de pagar; cobrarem, que els Krònics ens ho currem molt i no es gratis.
Visca el Barça, Visca Catalunya ( lliure)i visca els Krònics
Records,

Felicitats a tots ! Als maratonians, als acompanyants, als cronistes, als fills i filles que corren més que els pares ...
Sou uns cracks !
Records !

89ª Jean Bouin



Hola krònics, la meva quarta edició consecutiva de la Jean Bouin i com sempre, una cursa ben organitzada, espectacular i també familiar. Un molt bon dia per córrer i el gran repte de superar la meva marca de la Merçé per sota de 40'. Al final 40:09.
La primera part de la cursa és lleugera baixada i la segona lleugera pujada i un últim km de pujada més forta amb baixada final. La estratègia era mirar d'anar per sota de 4 la primera part i veure què passa després.
He fet km1 a 3:40, km2 a 3:50, km3 a 3:55, km4 a 4 i km5 a 3:54, passat pel km5 a 19:21 i llavors he vist què passa. A partir d'aquí ja he perdut el compte. Volia conservar el ritme de 4 però no ha estat possible.
Que maca l'arribada, en baixada, repleta d'inflables i megafonia.
Després han corregut els meus nens i hem vist la cursa Internacional, guanyada per Carlos Castillejo en un sprint final bestial amb Ilias Fifa, que han tret mig minut al tercer, 2 minuts al Pol Guillen i 2:30 al Marc Roig.

Oriol, el teu petit a 3:49 min/km. Felicita'l que ni l'he vist passar.




Sí, sí, Eduard. Estic com mig sorprès, mig flipat, no sé com dir. És a dir, no m'acabo d'empassar que si em poso a córrer amb ell... potser no li podré seguir el ritme!!
Estic acollonit, sí.


Edu felicitats que es un bon temps. Es fotut aguantar a partir del Km 8 quan ho tens a tocar.

Jo no la he fet aquest any pero recordo que fins arribar a Gran Via surto cagant llets y miro de recuperar al llarg de la Gran Via sense baixar el ritme. Un consell que em van donar per aquest tipus de curses es fer esprints o rampes abans de començar per pujar de pulsacions i poder sortir mes rapir. A mi em va funcnionar.

Oriol si vols córrer mes ràpid que el nen, Castiga’l! ;-)

Bona setmana a tots i felicitats també al David Patidor Porta que ha retallat el tems en Marató. Ànims que baixar de 1:30 ho tens a les mans, o millor dir, a les cames.

tiempazo!!!

No creguis que no t'entenc ... a mi m'ha passat (en els meus modestos registres) el mateix ...

Porto les 4 darreres curses de 10k fent 49,30 ... i avui era el dia de baixar de 49. He sortit a tope (tactica de colar-se de calaix ...) i he passat els 5km en 23,30 ... tot anava be. A partir d'alli, m'he posats a 4,55-5,05 i creia que seria suficient. Pero la pujada se m'ha fet massa llarga i entre el 8,5 i el 9,5, ho he perdut tot!!! Al final 49,29 ... es a dir, com sempre!!! Crec que als satel·lits deixaran d'usar rellotges de cesi i utilitzaran el meu ritme en 10k que es mes segur!

En definitiva ... que si no em dedico a fer series i farlets, la cosa es la cosa, com diria el susaeta ...

Ei...! No us preocupeu: el temps és relatiu; segur que a la vostra velocitat el temps passa més lentament, o sigui, que el vostres registres són millors del que diuen els cronos... Enhorabona!



Molt bona Xavi!

Pau que mistic!!


Mireu la meva cara de petat i el tio que tinc davant...no es pot aprofitar per enlloc!


David, el Aleix va fer 3300 m, amb pujades, a 3:59.




Mejor les dejamos paso a los niños.
No nos vayamos a hacer daño.

Deu ni do!


dimarts, 13 de novembre del 2012

Mitja marató Lleida




Amics ... ahir vaig correr la mitja de Lleida. Pluja persistent, bassals d'aigua arreu, ..., condicions perfectes, i diria que massa còmodes, per un kronic de debò. Ni els panellets, ni les castanyes ni el pervers halloween van poder frenar-me. Correr per la terraferma va ser prouta motivació per fer una cursa més que digna. No havia fet cap mitja urbana des de l'accident, i al final, 1h 48' 21'', que es plusmarca personal. Força inesperat. Que es preparin el Jean i la Bouin, que penso emular al felix baumgartner trencan barreres!!!

Salut!

Que bo, Xavi... més content que un gínjol! Quina enveja!
Llàstima que a la Jean Bouin no et veurem passar, però almenys et sentirem! records!


Xavi moltes felicitats. Pot ser ens veiem al aJean Bouin.




Molt be Xavi, pel Segria, jo Ossona, ...representants a tot el pais. Doncs ens veurem a la Jean Bouin.