dilluns, 15 d’octubre de 2012

Desert Run 2012




Hola a tots,
Krònica de la Desert Run

Primer dia. Dimecres 10.10.12
Comencem amb un retard de 4 hores a l’aeroport, viatge amb avió fins a Errachidia un aeroport enmig del no res i amb quatre llums mal contats il·luminant la pista d’aterratge.
Ens esperen 40 Toyota Land Cruiser que a tota castanya i de nit ens porten fins al Xaluca, un hotel a Arfoud, porta d’entrada al desert. Sopem tots junts, entre els coneguts, Martin Fiz i Joseba Beloky que ens saluden i parlen 5 min amb nosaltres...un luxe veure com uns fenòmens de l’alta competició són tan propers. I a dormir.



Segon dia. Dijous 11.11.12
1 Etapa 15 Km: 9 matí sortida i arribada al mateix hotel. Aquí provarem el tres tipus de terra del desert. La Laura i jo hem decidit fer tot el recorregut junts. Comencem amb algunes dunes fàcils de superar i arribem a un terra dur i ple de pedres força grans, a on per culpa de l’alçada els nostres cors s’acceleren més de lo habitual. L’entorn és espectacular. Els acompanyants es mouen amb els 4x4 i ens animen gairebé a cada moment. Un avituallament cada 5Km amb una nevera i un natiu que ens dóna aigua va perfecte per seguir endavant, tot i la calor... Arribem a la segona part, una mena de terra dur que s’ensorra un pam al trepitjar, i et toca els ous, però és pla i t’acostumes. Arribem al Km 13 i a les dunes. Es com córrer per la platja però en pujada, aquí ja baixen tots el sants, estem cansats, deshidratats i aquí no saps si córrer, caminar o parar. Ens avança una noia, és la tercera classificada de la seva categoria, però res la Laura ja ho ha maleït tot, arribem mig caminant i renegant, però tot i així encara avancem algú que va pitjor que nosaltres.
A la tarda, sortida en 4x4, corrent com animals per les dunes com si fos una cursa i arribada en camell fins a les Jaimas de Erg Chebi.
Les Jaimas són tendes de pell de camell a sobre la sorra amb un llit a dins i prou. Poques comoditats però estem cansats i dormim sota un cel espectacular ple d’estels que podem veure fins i tot a través del sostre de la tenda.

Tercer dia. Divendres 12.11.12.

2 Etapa 21 Km. Sortida de Erg-Chebi i arribada a Merzouga. Aquí anem per pista dura amb pedres, una antiga pista per on passava el Paris-Dakar. Paisatge molt agresta però agafem ritme i anem avançant a alguns corredors. Ens quedem moltes estones sols al mig de desert i anem travessant poblats de 4 cases de fang i palla amb alguns nens que ens surten a veure, un contrast força xocant. El sol del migdia et deshidrata però anem bé fins els últims Kms que comença a haver-hi més sorra, disminuïm el ritme, arribem justos però en millors condicions que el primer dia.
A l’avituallament de l’arribada hi ha algun moment de contradicció personal ja que mort de set i mentre et beus l’aigua un nen s’acosta per demanar-te’n, i no li pots negar.
Hotel semblant al del primer dia i dormim molt millor.

Quart dia. Dissabte 13.11.12
3 Etapa 26 Km. Sortida de Merzouga i arribada al Oasi de Tisserdimine.
Aquí la sortida és espectacular, els 4x4 ens deixen al mig del desert on hi ha un globus de sortida i una llarga extensió de terra plana als 4 costats. Estem sols dins del no res.
El recorregut és fàcil, 26 Km en línia recta, pista dura, i sortida controlada tots junts, molt emotiu. Però les diarrees han començat a aparèixer, la Laura ja va molt justa i penso que potser abandonarà... Va agafant ritme i a l’estirar-se el grup ens anem quedant sols, sensació brutal. Avui es fa més llarg, anem bevent molta aigua a cada avituallament, atrapem a un grup i intento mantenir una conversa però ningú diu res, la gent va molt apurada.
Tot bé, fins els últims 2 Km, és el llit d’un riu ple de sorra on no es pot fer res més que caminar, ja tornen els renecs, però la vista de l’Oasi ens anima. Arribada molt emocionant a una petita zona de palmeres. Feliços per haver acabat aquesta aventura. Molt.

Diumenge 14.11.12
Ruta pel poble d’Arfoud per adonar-nos de lo bé que vivim i tornada a casa.




Classificació
Laura 8ª de la general i 4ª de la seva categoria.
Dani 43 de la general i 16 de la categoria.


Bon any Dani, m'alegro saber de tu. Gracies per la kronica. Estic amb el mòbil i no veig el arxiu .nef pero ja l'obrire a casa.



Hola a tots i bon any. Bona crònica Dani. I molt xules les fotos. Ja em vas comentar a València que havía estat una gran experiència.




Bona krònica Dani!! Ara entenc que la Laura acabés una mica saturada.




Nois! he trigat un munt a llegir-me tanta Krònica... però m'ho he passat d'allò més bé. Òbviament, la del desert d'en Dani és la més bèstia, però no només per la duresa de la prova, sinó també pels contrasts amb la gent dels pobles a que en Dani fa referència... Que et demanin aigua en comptes de diners deu deixar ben descol·locat, quan nosaltres podem passar set per jugar a córrer uns dies, mentre per a ells és la duresa de cada dia... Però al cap i a la fi, qualsevol aconteixement que es faci allà suposa un benefici per a ells, i per tant benvingut.



Cap comentari:

Publica un comentari