dimarts, 25 d’octubre del 2011

Marató del Mediterrani

Hola krònics, estic orgullós de dir que ja he acabat una Marató. La experiència m’ha agradat. He patit però pensava fer-ho més. Estic tocat de cames però pensava que ho estaria més...perquè va costar-me més fer les dues tirades llargues de entrenament, de 34 i 32 km que no pas la cursa. ¿Per què?. La ajuda del David, Oriol, Maria, Marina, Marta Papell i Aleix, la família Porta al complert i també per la motivació que et dona una cursa. No m’esperava fer-la sense parar ni als avituallaments.

El dia ha estat perfecte, sense sol i fresquet. A les 9 h es donava la sortida a tres curses simultànies: 10 KM, Mitja i Marató. Cap a 4500 corredors Marató (200), Mitja (1800), i 10 KM (2200), al canal olímpic de Castelldefels. Tenia pensat un ritme de 5 min/km però al final m’he trobat còmode entre 4:50 i 5, que l’he pogut mantenir fins al km 37, primer corrent sol i a partir del km 21 amb el David. 

Els 20 primers km els he fet amb alegria, gaudint de la cursa. Al 10 i 21 km passes per meta i es van quedant els corredors de cada cursa. Els aplaudiments et donen força. Passat el 21 només quedem els maratonians, que encara que som pocs ens anem veient les cares perquè el camí és molt repetitiu. Amb el David arribo al km 26 sense adonar-me’n i després al 34 on trobem el Oriol.
El meu mur ha estat cap al km 37. Quasi de cop he notat que els quàdriceps estaven esgotats. No tenia força per aixecar les cames. Només quedaven 5 km. Amb els ànims del Oriol i el David he tirat a ritme lent entre 5:30 i 6 fins arribar al canal olímpic. He passat el 38, 39, 40 i el 41 ja dins del canal. Que maco veure aquestes xifres al cartells indicadors. Ja ho tenia a tir. Ja veia la meta i sentia la megafonia. Per la volta al canal anaven amb mi el David, Oriol, Marina i Maria!. La injecció d’adrenalina em reactiva els quàdriceps i em permet fer l’últim km a 4:30 (els números bons estan al Garmin del David). Quin final més bo, ja no notava cap mal, de cardio anava molt bé....Meta

Diploma
Marca: posició 65 de 205, 3:28:25, promig 4:56.

Les ingestes m’han anat molt bé. No he tingut sensació d’esgotament general. Portava 4 gels que he pres als km 5, 15, 25 i 35, coincidint amb els avituallaments per agafar aigua. A part d’això, un parells de trossos de plàtans que em subministrava la assistència tècnica .

De moment sembla que estic bastant sencer i animat per apuntar-me al nostre proper repte, la duatló de Tona. Esperaré de demà per inscriure-m’hi.

Família Porta, gràcies pels ànims abans, durant i després i per la vostra assistència. Sou collonuts.


Eduard.








9 comentaris:

  1. Moltes felicitats Eduard. Millor que no t'apuntis a la duatlo, millor descansar uns dies perque si t'apuntes ens deixaras a tots en ridicul. ETS UN CRAC!

    Quique.

    ResponElimina
  2. Eduard, passes a formar part del meu imaginari esportiu, ets un crack !!! Enhorabona !

    Per no fer el ridícul, ara no em queda mes remei que acabar una marató i treure'm el mal gust de boca que em va deixar el meu primer intent fallit.

    Records i fins aviat,

    Héctor

    ResponElimina
  3. MOLTES FELICITATS, ja formes part dels que han fet una marató, a més amb dos sortides llargues de preparació i a corre, 3:28, jo pensava que s'havia de fer preparacions de mesos, si que ets un crack.

    Enhorabona.

    Dani

    ResponElimina
  4. Us explico la meva visió. L'Eduard és un crack, una màquina!

    Arribo a la cursa. És cert, no he fet cap entrenament previ (as usual), però espero que quan em posi a córrer aniré bé. El dia és perfecte.

    Només arribar veig l'Eduard i en David. En David em diu que l'Eduard va fort, a 4:50. Jo no he corregut mai en menys de 51 minuts! Em començo a acollonir. En comptes d'esperar-los al Km 32, ho faig entre el 33 i el 34.

    Començo a córrer animat: recullo aigües, plàtans etc per ajudar l'Eduard, que es suposa que comença a estar fet pols. Aviat veig que el que comença a estar fet pols sóc jo. Entre el Km 35 i el 36 l'Eduard diu que necessita estirar les cames i corre aquest quilòmetre a 4:10. Massa per mi, així no puc seguir, penso que aquest tio és un cabronàs. M'aturo i decideixo esperar-lo més endavant aprofitant que el circuit fa un bucle.

    El torno a enganxar al Km 38, ara va una mica més petat. El ritme és còmode per mi entre el 38 i el 40, em sembla que és quan l'Eduard pitjor està, tant física com mentalment. Intentem animar-lo. A partir del 40 la màquina revifa, veu la meta a prop i la possibilitat de baixar de les 3h30min. Apreta el ritme i començo a patir de nou. Penso que no pot ser... però sí. Faltant uns 700 o 800 m, el bèstia torna a apretar -"vaig a atrapar aquests de davant", diu- i corre aquest darrer tram a 4:15 aprox. No li puc seguir el ritme, en David sí.

    Total, encaro la recta final i el públic aplaudint-me com si acabés de fer la gran proesa en creuar la meta. Jo he pensat per un moment de saludar a tothom com un torero, però no, he passat de la manera més discreta possible.

    En fi nois, l'Eduard està fet d'una pasta especial, té el cos, la fisiologia i l'esperit competitiu per ser un esportista de primer nivell.

    Salut a tots!

    Oriol

    ResponElimina
  5. Eduard, enhorabona! Ja ets a la primera plana del meu àlbum de mites!

    Pau

    ResponElimina
  6. 3:28! Molt be!

    Moltes felicitats Eduard, estàs fet una bestia.
    Ara a recuperar cames poc a poc.

    Una abraçada,

    Sergi

    ResponElimina
  7. ENHORABONA amb majuscules. Millor de 3,30 a la primera!!! M'han dit q a keniai etiopia jz no tenen tan clar l'or a Londres; s'han posat d'acord per no reconeixer Catalunya i evitar aixi un rival serios!!!

    Xavi

    ResponElimina
  8. Realment divertit llegir aquestes cròniques. Oriol, el teu complement m'ha fet gràcia. Coincideixo amb tu. l'Eduard és realment un "màquina". Ha desfet tots els meus comentaris previs de que una marató necessita d'una preparació específica durant 3 mesos per acabar-la bé. Ell l'ha preparada d'aquella manera... i ahir va fer una cursa magnífica. No puc afegir gran cosa més. Bàsicament que va ser un plaer per mi acompanyar l'Eduard durant la segona mitja marató, que vaig disfrutar com un cavall, adelantant a molts corredors que havía vist passar pel KM21 abans que l'Eduard, tots anaven caient davant del ritme constant per sota de 5 min/km amb petis canvis de ritme per "estirar les cames" com ell deia (aquells que van matar a l'Oriol). Va saber patir els darrers Kms, quan li feien mal les cames, aprox del Km 38 al Km41, l´unic moment en que ens van passar uns pocs corredors que havíem avançat anteriorment. I em quedo també amb la frase que menciona l'Oriol, faltant uns 700 o 800 mts, que el tio va i diu ..
    "vaig a atrapar aquests de davant", canvi de ritme... i a 4:15 fins al final. Vam atrapar a aquells corredors i els hi vam treure literalment les enganxines...

    Moltes felicitats !!!

    DP

    ResponElimina
  9. David, tu i jo som uns marietas.

    Sergi

    ResponElimina