dimarts, 20 de novembre de 2012

Marató de València







Foto Krònics després d'una estona d'haver arribat. Ja una mica recuperats.























Amics Krònics,

No disposo de temps avui per per una crònica com Déu mana, però tinc la Marató molt recent, tinc ganes de compartir l'experiència amb vosaltres, no puc esperar i us en faré una pinzellada.

La marató va anar bé. Vaig acabar. Però vaig patir com mai havía patit abans. Anem per parts. La meva primera i única experiència en Marató havía estat la Marató de BCN del 2009.
Havía fet un temps de 3h41min (ritme promig 5:15 /Km). Vaig fer la primera meitat i la segona pràcticament amb el mateix temps (a això en diuen "doblar"). Els entesos diuen que només "doblen" els molt bons, o els cagats. M'havíen convençut que jo sóc el segon cas. Havía de ser així, perquè és evident que molt bo corrent no soc. Conclusió: la meva cursa del 2009 havía estat massa conservadora i hi havía espai evident per la millora. L'estratègia de cursa era sortir més agressiu. Aguantar fins al Km 30Km. I a partir d'aleshores aguantar com es pogués. Va ser tal cual.
Durant els entrenaments havía fet tirades llargues a ritme de 5:00 min/Km, per sota dels 5:15 de la marató del 2009. Així que aquest va ser el ritme que m'havía marcat.

Per fer-ho molt ràpid: els 30 primers KM els vaig fer a un ritme promig de 5:00 min/km o fins i tot un pel per sota. Vaig passar pel Km30 per sota de les 2h 30min. Anava de cine. Si aguantava el ritme els 12 darrers Kms, em plantava a la meta en 3h30min. "Collonut", vaig pensar. Tinc un coixí de 10 minuts i encara rebaixo la meva marca del 2009.
El pobre Oriol, que em va acompanyar just a partir del Km30, va viure amb mi el meu calvari. Ja a partir del Km30 vaig notar que les cames pesaven una mica. Sense voler, el Km31 el vaig fer en 5:10, el 32 en 5:12 i el 33 en 5:15. "No et preocupis David, tens molt de coixí" em deia. L'Oriol anava amunt i avall oferint-me aigua i tot el que pogués necessitar. El cabró anava fresc com una rosa i corria 2 passes per davant meu animant-me "vingue David, ànim". Li havía donat instruccions que m'havía de portar a ritme de 5 min/km fins la meta, i a fe de Déu que l'Oriol va intentar-ho.
Però cap al Km34 vaig notar molèsties a la cuixa dreta. La fatiga muscular començava a passar factura. Anava bé de cardio, però la cuixa em feia patir. I va passar el que havía de passar, cap al 36Km o 37Km em va agafar una rampa al quàdriceps de la cama dreta. Vaig haver de parar. Caminar. Fer estiraments de la cama. Collons quin mal. L'Oriol m'animava a no parar i a seguir corrent. Recordo un que va passar i em va dir : "no te procupes, esto se pasa...", i em vaig posar a córrer de nou. El gran problema a partir de llavors era que no podía allargar el pas. Si intentava fer el pas una mica més llarg notava com el quadricps donava senyals de "pujar-se" i quedar garrativat com una pedra. Vaig continuar amb passets curtets. Intentant trepitjar fluix el terra. Com si anes trepitjant ous. Quedaven uns 5 Km, que se'm van fer eterns. Com que recolzava malament la cama dreta, al cap de poc temps va començar a fer-me mal l'esquerra. Vaig tenir una fiblada a l'Aductor. Des d'aleshores i fins al final vaig parar 2 vegades més. Una per caminar una mica i tornar a fer estiraments. M'havía agafat una segona rampa al quadriceps dret que anava aguantant-se amb un equilibri inestable. I una altra on el meravellós assistent Oriol va aconseguir Reflex d'un noi de l'organització i em va ruixar la cuixa.
Al final vaig creuar la meta corrent, arrossegant-me mig coix, amb un temps de 3h:40 min.
Vaig millorar en 1 minut la meva marca, però he de reconèixer que els darrers 5 Km van ser un veritable calvari, d'un patiment terrible,

El Dani, l'altre krónic present a València, us podrà fer ell mateix 5 cèntims de la seva experiència. Però us he de dir que quan el vaig veure a l'arribada no feia millor cara que jo. Estavem els dos destroçats. Ell també va patir els efectes del "mur" cap al Km 34-35, les cames van deixar de funcionar-li, i buscant baixar de 3h 25min (marca seva a la marató de BCN de l'any passat), es va enfonsar a la part final i va acabar en 3h31min. Tots dos ens vam deixar caure a terra, després de recullir la nostra bossa a guardarropia, per refer-nos. Estavem realment petats.
En qualsevol cas, tant ell com jo vam acabar, i ens hem de felicitar per assolir aquest nou repte. Vam lluitar vom 2 veritables Krònics.

Pel que fa al cap de setmana a València, globalment va ser un èxit. Vam passar-ho molt bé, vam riure en els sopars i dinars i vam compartir estones amb els amics fantàstiques.
Per acabar, us adjunto un petit document gràfic.




al Km 14. Feliç com un anís

al Km 30. Ja amb cara de patiment
al Km 41,5, poc abans d'arribar. Sense cara. Com abandonat, concentrat només en acabar. Ni tant sols vaig ser capaç de veure a la Marta
PD: El Txema, un fenòmen. Ell va "doblar", i va acabar en un temps de 3h11min.


Com he patit llegint la kronica "resumida"! pero m'ha agradat molt. Ostres, vaig oblidar de dir-te que per les rampes va be menjar panses. L'altre cosa que va be ja la saps i s'ha de fer havent sopat. Diuen que dona força..... m'estic referint a repetir de plat de pasta.
Que maco veure tres kronics havent superat una marato. Oriol, a tu t'haurem de fer un monument per les teves assistencies. Quin tio!. Moltes felicitats a tots.

David no m’estranya que hagis patit, un ritme de 5 és una animalada.
De totes maneres un consell per la propera. Amb la samarreta de Krònic no passen aquestes coses.
Apa, felicitats!Records,

ole la minicronica ... que l'eduard vagi ampliant el disc dur del blog per la cronica sencera!!!

Felicitats a tots!!!! Em sembla una descripcio bestial del que sents a la marato a partir del 30 i et preguntes que per que nassos estas patint com estas patint ... falta dir que nomes es un moment de debilitat, que recordes la samarreta que llueixes i el pais al que representes i el sentir d'un poble i que junts ho farem possible i que mejor unidos i que i tant si podem .... i es comences a liar i menys mal que arriba la meta!!!

Hola a tots,
Jo no puc més que confirmar la Krònica del David. La meva historia va ser semblant, vaig sortir a intentar millorar les 3h 25 de Barcelona. Començant segons el meu rellotge a més de 5min/Km i progressivament baixant fins mantenir a partir del Km 7 ritmes entre 4:35-4:45 fins al Km 32. I aquí la cosa va deixar de ser divertida. Ara paro i ara no, ara una rampa aquí o allà, com en David però canviant de grups musculars. El meu ajudant va ser la Laura que em va animar tot el que va poder i gracies a ella vaig acabar. A l’arribada em vaig trobar en David en un esta similar al meu.

Avui mentre m’ajudava de la barana per baixar per les escales pensava que trigaré molt a fer un altre marató.!!!

També us envio unes fotos per veure l'evolució. Gracies a la Marta que ens va fer un reportatge.





David /Dani!
Tota la meva admiració per la gesta de la Marató! I a sobre amb uns temps més que respectables...
Els Krònics hem reconquerit València! Moltes felicitats!

Dani, crec que estem ficats en un ambient que sembla normal fer maratons, caps de rec i ultres i voler rebaixar marques i potser no ens adonem o no valorem prou que ja es una proesa acabar una d'aquestes proves. A mi em passa. Moltes felicitats.
La foto amb la Laura molt bona, veig que tu tambe anaves ben assistit.

Bon dia tothom.
Volia convèncer al David per fer la Marató de Barcelona però amb el patiment que m'ha explicat i que deixa patent a la krònica, mes aviat m'ha convençut ell de no ferla jo.
Quique! Creus que a sota de Qatar Airlines, en petitet podríem incloure el logo Koniks D+?
Je je
Ànims!!!!

Si Eduard, la Laura m’esperava en el Km 30 per acompanyar-me fins el
final i aquí jo vaig arribar super-activat tot just sortint d’un túnel
tipus “ronda de dalt” on hi havia música potent molt motivant. Al
principi ella patia pq no sabia si podria seguir el ritme. Uns Kms més
tard una mica més i m’agafa a coll i em porta fins l’arribada.

Amics, les cròniques donen prou fe del que es va viure a València aquest cap de setmana (David, per no voler fer una crònica...). Jo només vull afegir un comentari.

Sé per pròpia experiència què difícil és seguir fent anar el cos en una direcció quan el cap i el propi cos et demanen anar en la contrària. De fet, quan em passa això tinc tendència a obeïr la raó diguem que amb certa facilitat. Per això vull expressar el meu respecte i la meva admiració per tots els maratonians, i pel David i en Dani en particular. Vaig viure el seu patiment. El de'n David durant la cursa, quan em desenganxava d'ell quasi sense voler en els trams més durs, les rampes impedint-li una cursa rodona i uniforme. En Dani el vaig veure després, mig marejat i sense esma ni per empassar un parell de grills de mandarina a l'autobús camí de l'hotel. I, malgrat tot el patiment i el dolor, van tenir la capacitat mental per resistir i persistir en l'esforç fins a aconseguir l'objectiu amb un esperit competitiu molt remarcable. Només cal veure les fotos. Nois, això us fa més grans! Ho he viscut i ho puc dir sense por a equivocar-me: sou uns magnífics atletes i, si teniu coratge per afrontar i superar aquest repte, podeu superar-ne gairebé qualsevol!

Un exemple a seguir.

Abraçades a totes i tots.

Collons oriol..... m'he emocionat i tot, i això que ni tant sols hi era.....
Del tema Krònics sota Qatar, està fet, però en comptes de pagar; cobrarem, que els Krònics ens ho currem molt i no es gratis.
Visca el Barça, Visca Catalunya ( lliure)i visca els Krònics
Records,

Felicitats a tots ! Als maratonians, als acompanyants, als cronistes, als fills i filles que corren més que els pares ...
Sou uns cracks !
Records !

Cap comentari:

Publica un comentari