dijous, 7 de novembre del 2013

Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall 2013




 Reportatge de la Mitja



Hola kronics,

Feia temps des de la última kronica, el juny amb la marató de Berga.
Des de llavors, citaré les proves que recordo, on ha participat algun kronic.

1-9-2013. Triatló Sprint a Sant Pol. Animats pel Sergi, finalment participem també el Pau, David i jo. Per mi la meva primera triatló i tota una experiència. Em va agradar molt. Per resumir, tinc la imatge nedant amb el mar calmat d'hora al matí, el sol baix, temperatura bona de l'aigua i després corrent, recuperant posicions.

15-9-2013. La Mercè. No me la perdo perquè va ser la meva primera cursa. Veig com estic de forma. Surto a ritme massa fort, que resultarien 39 pelats i acabo repetint crono de l'any passat, de 39:50. L'ambient a l'arribada espectacular.

.......i la gran trobada kronica de la Mitja de Sant Lloreç Savall el diumenge 27 de octubre. Som el Sergi, Hèctor, Oriol, David i jo. Baixa de última hora del Dani, per lesió. Et vam trobar a faltar. També corre el Txema, que és qui va proposar la cursa, el Zurita i el Narcís.

Sortim de Sant Pol a les 6h però amb el canvi d'hora és suportable. Arribem d'hora a Sant Llorenç i així no tenim problemes de lavabos perquè nomès n'hi ha dos. El Txema ja comença guanyant arribant-hi primer.

La sortida és a les 8:30h i la cursa resulta bastant com esperavem, més ràpida que Berga perquè el desnivell és inferior, ben organitzada, bons avituallaments i l'arribada molt animada. Primer per carrers del poble, després remuntant una riera i ja conencen les pujades. Passem per punts alts amb bones vistes però tenim molta feina a mirar on posem el peu perquè trobem molta pedra i pendents relliscoses. Aquí vaig en grup i sobint l'un o l'altre ensopeguem o rellisquem. Al final no hi falta l'entrepà i la cervesa.....i la Katia que ens va fer un vídeo.

Bravo !! Bravo!!!!

Com va molar la mitja tot i el que vaig patir.


Molt bo, Eduard. He posat "kronics katia" al cercador de youtube i han aparegut els vídeos eròtics (que no he mirat, encara). Com que estava a quiròfan, amb la pacient espatarrada a l'altra banda de la porta, els anestesiòlegs, residents, estudiants de medicina i infermeres han flipat una mica amb el tema. Jo, com si res, els he ensenyat la Katia. M'han mirat com pensant que aquest tio està fatal, i hem rigut una mica.




divendres, 21 de juny del 2013

Marató de Muntanya de Berga


VIDEO DE LA MARATÓ 2013





Hola a tots els krònics!

El passat diumenge 16 de juny vaig fer la Cursa d'Alta Muntanya del Berguedà. Es tractava de la meva primera cursa de muntanya, si no tenim en compte el cros de Can Caralleu que vaig fer l'any passat. 20Km i uns 1500m de desnivell. Mai havia corregut tanta distància (no he fet mai una "mitja" clàssica, en pla) i, per variar, el meu entrenament havia estat poc constant. El cap de setmana anterior havia fet els 10Km de la cursa de Bellavista i després res més. Per tant, com que una mica conscient sí que sóc, estava una mica cagat, les coses com són.

El mateix dia es cel·lebrava la Marató de Berga. 42Km amb uns 3000m de desnivell, una de les proves més dures del calendari. 2 krònics inscrits (David i Eduard) i un infiltrat (Txema). La Cursa d'Alta Muntanya comparteix amb la Marató l'inici i el final del recorregut. Els maratonians comencen a les 7h i nosaltres a les 9h, de manera que és probable que els maratonians més ràpids atrapin els de la cursa de 20Km. Després del briefing de dissabte (en David, l'Eduard i en Txema dormen a Berga dissabte) en David em truca il·lusionat, em dóna quatre consells (-sobretot, comença ja a hidratar-te!- em diu, i jo em bec una cervesa ben fresqueta per sopar per fer-li cas) i em dóna records d'en Txema. Jo fanfarronejo i li dic a en Txema que no m'ensumarà el cul, que ni somniï d'atrapar-me.

Total, el dia de la cursa pugem puntuals els 4 krònics de l'apocalipsi: Xavi, Héctor, Quique i jo. Arribem bé de temps, ens canviem, fem un cafetó, deixem anar pes i ens preparem per la cursa. Els quatre amb la samarreta vermella fem patxoca, semblem l'equip Ferrari de la muntanya. Comença el joc: anem fent estiraments i patadetes a l'aire mentre anem observant els nostres competidors, quina roba duen, quin calçat, quines cuixes, si van rasurats o no, i així anem calibrant les nostres possibilitats. Constato, una vegada més, que la gent marca estil i es gasta els calerons en les sabatilles (totes marques i models, petit avantatge per Salomon) mentre que estalvia en els mitjons (guanya Kalenji per golejada). Veig la gent molt lleugereta d'equipatge i començo a preguntar-me si la motxilla que porto amb 2 bidons d'Isostar és necessària. Sóm pocs, uns 150, i comencem amb un parell de minuts de retard sobre les 9h.

Arrenquem pels carrers de Berga. Al cap d'uns 100 o 150 metres ja corres amb els que acabaràs corrent tota la cursa, habitualment és més o menys així. Miro enrere per veure quants en queden i... òstia, anem els últims. Només hi ha una noia de blau (que ens passarà no gaire més tard). Collons, quin nivell! Això és nou, algún krònic fa un comentari sobre la dignitat dels krònics i tal, però a mi m'és igual, la qüestió és aguantar i seguir, però sí que es fa estrany ser conscient que tanques la cursa ja de bones a primeres. De seguida comencen les rampes fortes i au, a caminar. No ho faré llarg: en uns 3,5Km guanyem 700m de desnivell fins a La Figuerassa, i després ens enfilem uns 300m més, fins els 1784m del Coll d'Estela, després de passar per la Font de Tagast. Ens hem pres la pujada, dura, amb més aviat calma, descansant i reagrupant-nos en els avituallaments. Per cert, els avituallaments són freqüents i ens podem hidratar bé, ja que fa força calor. Arribo sencer a dalt, i animat. El paisatge és molt bonic i la gent amable. Els krònics ho portem amb dignitat, tot i que en Xavi ha patit una mica per culpa d'un bessó.

Penso en els de la Marató, que a partir d'aquest punt tenen la pujada més dura, a la Gallina Pelada. La meva admiració cap a ells és màxima.

Comencem la baixada. l'Héctor, que ha anat al davant tota l'estona, comença a tirar, i jo al seu darrere. Aquests primers Km els disfruto molt, m'ho passo bomba, la baixada és suau o, si és forta, les cames aguanten bé. Després, la cosa comença a canviar. Les cames ja pateixen, l'Héctor es va escapant i per darrere meu no sento ningú. Quan arribo als avituallaments no trobo l'Héctor, així que jo em refresco i també continuo. La baixada és llarga de collons, i passo de disfrutar provant de saltar com una cabreta i demostrant a les roques la meva habilitat i lleugeresa, a vigilar per no fotre'm de cap, que ja tinc una edat i les cames em comencen a fer figa. En un parell de moments màgics, he desaparegut com a persona humana i he estat només respiració, soroll de peus contra la terra seca, el verd i el blau. Ha estat fantàstic.

Durant la baixada avanço un corredor, i em fixo com a objectiu un altre amb samarreta vermella sense mànigues, amb qui abans hem anat fent la goma als avituallaments, ara fa estona que no el veig. Em comencen a passar els de la marató, unes màquines, van a pinyó. Em començo a preocupar per si apareix en Txema i això em motiva.

Quan ja estic trinxadet, arriba la pujada al santuari de Queralt, amb unes escales de blocs de pedra que... aquesta pujada em mata una mica, però vaig fent. Veig el de la samarreta vermella sense màniques una mica més enllà, es veu que la pujada també se li ha atravessat, així que abans que es recuperi l'encalço i el passo abans d'arribar al santuari. Després comença de nou la baixada, ja amb Berga al fons. La baixada és pronunciada i pedregosa, un trencacames. A més, les pedres et tornen la calor del migdia. Penso que sort que em vaig comprar les meves K-swiss una mica grans, si no, em quedo sense ungles. M'avança la primera dona de la marató entre aplaudiments dels que estan per allí (aplaudiments per ella, no per mi) i la tia baixa a tota pastilla, com si res. Que fort.

Ja derrengat però amb prou reserva per portar un somriure als llavis, arribo a la meta en 3h i 44 minuts. Estic feliç. Un fisio em fa un massatge i després, una vegada reunits els krònics, esperem els de la marató. En Txema no m'ha atrapat! (li he portat uns 20 o 25 minuts). L'Eduard ens explica l'aventura, la seva cara demostra que ha estat dur, però ell està fet d'una pasta especial. Dinem en bona companyia. I patim una mica pel David, que arriba 13 minuts fora de temps i ningú sabia on parava, però arriba a meta, com fan els krònics, sense rendir-se, i amb cara de content. Que bé, hem acabat tots i hem assolit l'objectiu.

Avui, tres dies després de la cursa i amb unes agulletes als quàdriceps que no us explico (ahir era encara pitjor), segueixo content i feliç. Com em va dir un altre corredor mentre esperava per fer el massatge, en assabentar-se que era la meva primera cursa de muntanya, no està malament aquesta cursa per estrenar-se!!

Perdoneu per aquesta krònica tan llarga, però m'ha sortit així, tenia ganes d'escriure-la així.

Salut a tots!!

Gràcies per la Krònica Oriol! No podia estar millor. M’han agafat agulletes només d’imaginar-m’ho. Està clar que ningú més que tu podia començar per la més dura. Ets únic!

Molts records a tots... i molt bon estiu!


superkrónica !!!!!!

Gràcies Oriol !
Els marationians teniu les felicitacions de l'Ignasi, el seu comentari al whatsapp va ser "quins bèsties !", pels dels 20 km un breu "felicitats" , les coses com son no ens enganyem...
Algú envia fotos ??

Molt be Oriol,

Podia respirar l’aire de la muntanya i olorar la terra humida amb la teva crònica. quines ganes de corre per la muntanya i quins ous iniciar-te en la distancia amb aquest tipus de cursa.

Felicitats a tots, especialment a pel que no hi han pujades. Quins cracks!

Uri, gran crònica! enorme!!

Afegiré una mica de la meva experiència en la marató. Fora de la cursa en si, sempre hi ha 4 moments abans i després d'aquestes curses: Un moment d'inconsciència quan t'hi apuntes sense calibrar massa on t'apuntes. Un període posterior on analitzes i t'adones de la magnitud de la cursa, el perfil que té, el temps restrictiu que dónen per fer-la, que no és cap marxa... sinó una cursa, prens consciència del repte majúscul i t'entrenes fort per poder assolir-lo. El moment previ, veus que el dia s'acosta i se't barreja la il.lusió amb els nervis i amb l'acolloniment. I finalment després de la cursa, si l'has pogut completar, el moment de la màxima satisfacció. Tot aixó m'ha passat en una magnitud més gran que no havía viscut mai en cap altra cursa.
El moment previ va ser espectacular. Vam passar-ho genial amb l'Eduard i el Txema la tarda de dissabte a Berga. Val a dir que el briefing, en lloc d'animar-me, va fer que se'm multipliquéssin per 1000 les cagaleres. El director de cursa dient que és la Marató més dura de Catalunya, que s'esperen condicions d'extrema calor que faràn la cursa encara més dura, que si t'agafa una rampa et fots, només es preveu l'evaquació d'un corredor quan estigui fotut de veritat, ... vaja, no va ser una xerrada per donar ànims. Això si, van fer un recorregut virtual amb Google Earth de la marató espectacular. Estavem els 3 menjant galetes TUC i amb una ampolla de 1,5Lit d'aigua amb els ulls com plats. Per acabar d'animar-me sento el del meu costat que li diu al de darrera .. aquesta és la meva marató num 91...
Jo pensava, on m'he ficat !!
Total, devia tenir tants nervis que no vaig dormir en tota la nit. l'Eduard penso que tampoc.

Així vam presentar-nos cap a les 6:30 h a la línia de sortida. 218 corredors. Em va impactar l'aspecte atlètic i els trens inferiors, potents, de tots els corredors. No en vaig veure ni un de gras.
Similar a l'experiència de l'Oriol, després de la sortida a les 7:00h pels carrers de Berga, tot just quan enfilavem la primera pujada cap a la Figuerassa, ja només tenía 8 corredors darrera meu. Vaig fer la meva cursa. Duríssima. Però espectacular. Uns paisatges fantàstics, una muntanya molt verda, els paratges de la Serra d'Ensija i la pujada a la Gallina pelada, corrent un cop a dalt per la cornisa a 2300 mts d'alcada amb el pedraforca, la serra del cadí i tots els pics de la Cerdanya de fons.... realment brutal !!

La meva lluita va ser per anar passant els diferents controls dins dels temps màxims establerts per la organització. Sen's havía alertat en el briefing de dissabte que seríen super estrictes en el cumpliment dels timings. Jo anava llepant el pal a tots els controls, fins que al Km 30, quan me'n faltaven 12 i ja portava 6h de cursa, en el control dels Rasos de Peguera em van dir que estava fora de temps per 10 minuts. I no em volíen deixar continuar. Vam acumular-nos alguns corredors i alguns vam fer pressió per que ens deixéssin continuar. Ens van dir que estaven desmarcant el recorregut. Però feia poc que havía sortit "l'home escombra" (el que tancava la cursa). Podíem intentar atrapar-lo. Però havíem d'entregar el dorsal i continuar sota la nostra responsabilitat. 3 valents (o inconscients) vam animar-nos. Cap no coneixíem el recorregut. Calía atrapar de seguida a l'escombra per tornar a trobar les marques del recorregut. Vam remuntar els 150 mts de D+ de la pista dels Rasos de Peguera i no el vèiem. Un dels 3 no ho va veure clar, i ens va dir ... nois jo torno al control anterior. Ens vam quedar el Joan (de Collbató) i jo. Decidim no separar-nos. Seguiem per una pista equivocada quan ens trobem un home amb un gos. Ens diu que anem per mal camí. Ens acompanya enrera i baixem uns centenars de metres fins a trobar un desviament que no havíem vist. Ens diu: aquesta pista que baixa és la de la marató.
En Joan i jo baixem corrent. Encara anem bé de forces. No tardem molt a atrapar la gent de la organització que estàn desmarcant el circuit. Uff... Estem fora de cursa (no tenim dorsal) però tornem a entrar en ella quan els adelantem i tornem a tenir les marques. D'aquí al final vam mantenir un bon ritme, que malgrat la pèrdua pels Rasos de Peguera, ens va permetre creuar la meta en 8h13min, més o menys els mateixos 10 minuts fora de temps que portavem al Km30.

En fi, estic super content d'haver acabat, fora de control, però l'he acabat. He de reconèixer, però que és una cursa molt exigent que té uns temps de pas molt restrictius. La meva mitja per KM, tot i el perfil més exigent, va ser més ràpida que al Cap de Rec, i tot i això no va ser suficient per acabar dins de les 8h.
Des d'aquí la meva admiració pel Txema, que va completar la marató en un temps fantàstic de 6:05h, i per l'Eduard, amb un talent natural extraordinari, que va acabar en 6:45h. Només us diré que va quedar per davant del Pedro (el num 1 del club del Txema) i també per davant del Pau, un altre company del Txema que entrena 6 dies per setmana i té un temps de marató bastant per sota de les 3h.
Tampoc vull oblidar-me dels meus amics Kronics que vau completar els 20Km. El meu reconeixement i la meva felicitació.


Molt be Oriol, l’estona de escriure la crònica tornes a reviure la cursa i fa que fixis moments que potser s’oblidarien. Fa uns dies vaig rellegir cròniques passades al blog i em vaig tornar a emocionar.

Sobre la teva cursa voldria afegir el que em vas explicar, ja de baixada, quan vas trobar un maratonià amb rampes i et vas oferir a fer-li un massatge a les cames i que el tío va poder continuar i quedar per davant teu. Molt bé Oriol!. Hem vas fer sentir poc solidari perquè jo també vaig trobar-ne un i no em vaig parar.....potser per poc solidari i potser perquè per sort no tinc experiència en rampes i no sabria per on començar.

David, una crònica preciosa. Com que jo ja tenia la meva gairebé acabada abans de enviar la teva, la adjunto encara que repeteixi algun punt. A la teva crònica, afegir la alegria que vaig sentir quan et vaig veure arribar a meta amb un somriure d’orella a orella. Jo pensava que ja no ens parlaries ni al Txema ni a mi per haver-nos ficat en aquesta bestiesa, nosaltres insistint que no n’hi havia per tant......i al final ha resultat que sí que n’hi havia per tant. La cursa és dura de collons.

Jo també destaco el alt nivell que hi havia. No és una cursa multitudinària i popular com altres. Suposo que els qui tenen una mica de seny s’ho pensen abans de apuntar-s’hi. No és el nostre cas.

Les xifres de la marató 2013 son 218 inscrits, 200 a la sortida i 170 a l’arribada, pocs però preparats. El nivell el posa la organització amb uns temps de pas màxim per cada control molt ajustat i un temps total de 8 h, més exigent que la marató de Zegama, que també tanca a les 8 h. però amb menys desnivell.

Com que la sortida era a les 7h del matí, els maratonians Txema, David i jo vam decidir fer nit a Berga per anar més frescos. La realitat va ser que ni David ni jo vam poder agafar la son en tota la nit. Suposo que estàvem massa emocionats i potser acollonits. A mitja nit només pensava el que tocaria l’endemà i calia dormir!. Quan va sonar el despertador a les 5:30 h ens vam activar ràpid pensant en que teníem el temps just per esmorzar i descarregar tantes vegades com fes falta. Per això últim només calia recordar el briefing del dissabte tarda.

Quan vam arribar a Berga vam recollir el dorsal i vam assistir al briefing a una sala d’actes molt còmode. Ens van parlar els organitzadors, l’alcalde i un metge. Ens van projectar un recorregut virtual i ens fan aconsellar molta hidratació i que mengéssim durant la cursa perquè ningú havia entrenat aquesta primavera amb calor i el diumenge seria un dia encara més calorós. Entre tots ens van recordar la duresa de la prova.

Per esmorzar, unes magdalenes, panses, xocolata i mig Red Bull. A les 6:30 h estàvem a la sortida el Txema amb el Pedro i el Pau, el David i jo.

Donen la sortida i cadascú comença la seva cursa, al seu ritme. Jo vaig coincidir vàries vegades amb el Pedro i el Pau. Les dues primeres pujades amb un descans entremig no em sorprenen, +800m en 4 km i +500 en 2,5 km. La tercera fins La Gallina Pelada és bestial. Potser m’ho podia imaginar sabent que cal fer +700 m en 2 km però em va sorprendre. Cal anar a quatre grapes bastant estona i no mirar a baix perquè fa por. Allí portava el Pau enganxat darrera i un cop va subjectar-me una bamba que em relliscava. Les pedres que es desprenien baixaven rodolant. No m’imaginava això per una marató. Els quàdriceps cremaven i vam parar a fer alguna foto amb el Pau i recuperar la musculatura. Poc a poc disminueix la pendent i ja som a dalt. Fins La Gallina Pelada queda recórrer una cresta preciosa.

Ara cal fer una forta baixada, primer molt relliscosa i pensant en guardar forces perquè al final cal tornar a pujar. Després la baixada es fa més suau i ve molt de gust després de tanta estona de pujada. He baixat 650 m en 2,5 km. La quarta pujada de +450 m en 2 km també la esperava i encara quedaven forces.

Un cop a dalt, ja pensava que tocava gairebé tot baixada...però no. Ara tocava una forta rampa per una pista del la antiga estació dels Rasos de Peguera, de +150m en poc més de 0,5 km, després una baixada molt llarga i a partir d’aquí, cada pujada em costava molt. La última baixada fins Berga interminable.

Un cop a meta, per sort, hi havia justament el que estava somiant, un clara acabada de servir... o dues.... i una cadira. Al final vaig arribar el 97, amb 6 h 45’.

Un cop recuperat, encara quedava un dinar molt ben preparat per la organització a una carpa propera a la meta, molt agradable, que el vaig poder fer en companyia dels krònics de la cursa de 20 km, Oriol, Xavi, Hector i Quique, que ja feia estona que havien arribat.

I l’aventura de l’any c’est finit.

Quin luxe poder gaudir d’aquestes kròniques! De debò que sento com si hagués vist el Pedraforca i la serra del Cadí amb la primera llum del dia i els rocs rodolant per aquesta bestiesa de pendent... Em pregunto com podeu... Teniu un mèrit brutal.  Moltes felicitats!





Com em ve a al cap el Cap de Rec i com em sap de greu no haver fet aquest amb vosaltres! Next time.
Una vegada mes, moltes felicitats. Es admirable!
 PD Teniu previst algun altre repte menor a curt plaç?



Krònics a la arribada
 











diumenge, 26 de maig del 2013

Trail SE

Hola Kronics, gran cursa la del diumenge, la Trail Sant Esteve a Sant Esteve de Palautordera, MOLT ben organitzada, recorregut maco, un bon dia per correr i amb bons cronos, millorant les espectatives.

Aquesta cursa havia de ser un test per la Marato de Berga perque es comparable en duresa, encara que mes curta. Ens permet fer una extrapolacio per intuir com ens anira alla.

El Trail son 27km i 1.500 D+. Sembla molt pero me la esperava mes dura. Jo crec que es per la varietat que te la muntanya, amb trams per correr, caminar, baixades fortes, suaus. Com que no saps el que vindra, vas mes conservador.

Crec que on vaig anar millor van ser les pujades fortes de caminar, on avançava corredors.

I que maco el tram final:
Superes la ultima pujada caminant, comences a correr amb una baixada suau que et porta, cada cop mes rapid, passes un riu amb l'aigua fins els genolls, surts i les bambes pesen, tornes a agafar el ritme i les bambes es van buidant, ja sents la megafonia llunyana, passes per sota d'una dutxa improvisada al mig del cami que et revifa, ultims metres i veus un caminet envoltat de tanques ASICS, inflables, un gran marcador i molta gent animant, amb la meta al final!

Jo vaig tenir dos moments critics. El primer, abans de la sortida, per intentar contenir-me fins asseure'm a la taça del water. Quin patir!
El segon el dolor dels talons dels peus despres d'una estona de baixades fortes. Vaig acabar mig coix per culpa de les butllofes que se'm vam fer.

Classificacio general
Primer classificat 2h14'43''
Txema: posicio 35, 2h41'32''
Eduard: posicio 95, 2h55'40''
David: posicio 248, 3h17'30''
Total corredors 518

El Txema va fer 4rt de veterans i jo 8è, sobre un total de 83.

Força Kronics!

Corriol km.11
Corriol km.11
Castell km.22
Castell km.22


















Arribada


Arribada


Perfil del trail

Bona Krònica Eduard ! I felicitats a tots, SÓU UNS MÀQUINES ! quines ganes t’agafen de córrer desprès de llegir la crònica. Seguirem entrenant per Berga.



kroooooonics !!!!!!!!!!!
Vaja cracks !! Esteu molt forts, aviat haurem de separar en Kronics Hard Core i Kronics Soft Core je!je!
Em vaig trobar al Sergi al final de la Cabrerés aquest diumenge passat. La krònica es ràpida : l'entrepà de butiffarra a Cantonigròs estava boníssim i per poc no em va tocar la bicicleta en el sorteig … haurem de tornar el proper any.
Records a tots !
Héctor

Enhorabona a tots els corredors! Quins temps tan bons!
Eduard, si t’entrenessis una mica series el masterskyrunner! Pobre Killian... tan temps matxacant-se per a acabar segon...
Abaraçades a tots! Pau.

Quines besties! I quines ganes donen de corre aquesta cursa després de llegir els vostres mails.
Eduard pel primer moment, Fortasec.
Per la resta, Asics Trabuco:


Je je je FELICITATS A TOTS!!
Una abraçada

diumenge, 13 de gener del 2013

Mitja marató de Sitges





Aquest matí he fet la mitja marató de Sitges.

Hi he anat sol. Bé sol no, amb la Marta. S'ha llevat d'hora i m'ha acompanyat. He recullit el dorsal i l'he acompanyada a esmorzar. Faltava encara 1H per la sortida, així que hem anat a un bar molt xulo al carrer del Pecat. Jo només he fet un cafè. Bé un cafè, i també he passat un fax ... de 3 pàgines. Potser m'he passat 15 min tancat al labavo, he aprofitat per canviar-me i posar-me roba fresca per córrer i embadurnar-me amb baselina. El pesat que picava a la porta des de feia estona segur que s'ha empassat la fortor d'una bona merda krònica.... (je, je).
El dia es fred (uns 9 o 10 graus) com a mi m'agrada. No ha fet massa sol, però tampoc ha plogut. Per mi, un dia perfecte. La Marta també s'ho ha passat d'allò més bé. Anava movent-se aquí i allà, fent un seguiment de la cursa. M'ha animat potser 5 o 6 vegades. Ella s'ho passa bé fent això. I a mí, veure-la m'ajuda molt (de fet sempre que la veig tinc una alegria).
Surto enderrerit. Avanço molts corredors. Sento que vaig bé. Home, tot just acabo de començar, però tinc bones sensacions, que s'aniràn confirmant. De seguida agafo ritmes per sota de 4:30. Però vaig còmode, i decideixo mantenir el ritme. Vaig passant els Kms, em trobo bé. Passo el 10Km en 44:20. Penso, collons David, vas embalat, si continues així avui fas marca. Llavors veig una dona, no és jove, d'aquestes que tenen les cames fines i fibroses, curtida de moltes curses, va gemegant mentre corre. Penso, com pot ser que aquesta dona estigui davant meu al Km10, i això que he anat ràpid. Apreto una mica i m'hi poso al costat. Gemega com si portés una bola xina mentre corre. Ves a saber. Potser és el seu secret. Deixo enrera la bola xina i continuo a lo meu. A partir del 13-14Km veig que el meu ritme ha baixat un pel. Ara estic corrent a 4:35. Decideixo prendre'm el gel que porto a la butxaca i hidratar-me bé a l'avituallament del Km15. Baixo el ritme per ingerir més còmodament. Veig que aquest Km l'he fet a 4:48. No passa rés, ara el gel em donarà energia i decideixo tornar a agafar ritme. De seguida veig que torno a rodar per sota de 4:30. Vaig molt bé. Continuo a molt bon ritme, i les cames m'aguanten. Ja estic al Km20. Queda poc, un grup de corredors.cat (inclou una noia també que va amb ells) em passen. S'han guardat forces per l'ultim Km. Van ràpids però m'esforço per seguir-los l'estela. No se m'en van. Ara faig la última curva d'esquerres, només queden 200 mts i ho dono tot. Arribo cap a cap amb tota la colla dels corredors.cat, que també han esprintat. Miro el Crono. El meu Garmin senyala 1h34:57 (ritme mig 4:29).
Alucino. He superat en 2 minuts la meva millor marca. Normalment corro les mitjes en 1:37 o 1:38, i avui faig 1:34 !!!
Estic super content. De seguida veig a la Marta, que m'espera a l'arribada. Una gran cursa. Un gran dia.

 
Just a l'arribada





Ostia amb els Porta quan s'hi posen no hi ha qui els pari. He començat amb el mòbil i quan m'estava tornant guenyo m'he anat al orinador...i jo que pensava que la meva krònica era llarga. El que obri l'ordinador dilluns se li gira feina (jeje)
Felicitats als 2, quines Kròniques, he rigut molt i a més us felicito molt per les marques!!!.
Comença be el 2013!!

Toma kroniques!. Felicitats germans Brownlee. David, a la de Sitges no et deixes ni un detall. Per cert, has fet millor marca que jo a la mitja de Maresme 2010 amb 1:36:03.
Oriol, gracies per les kroniques que t'has currat....és kronic qui fa kroniques i tu ens guanyes a tots!.