dilluns, 28 de novembre del 2011

88 Jean Bouin

Son les 8:30 h a la torre veneciana de la dreta. Concentració de krònics com mai s'ha vist. Som a la 88 edició de la Jean Bouin i així comença un matí fantàstic d'altetisme. Ens agrada competir. Cadascú s'ha marcat un repte i ara és l'hora de la veritat. Anem tots cap a la sortida i el cor s'accelera. Agafem posicions, ens desitgem sort i sentim el tret de sortida. Força krònics!.

Magnífic dia.
En el club Kronics apareixem uns quants, encara no tots (amb dues intruses … ) això ja va agafant forma !!
A la propera tots iguals : KRÒNICS D+,  ok ?
Felicitats a tots !

Hèctor
Si senyor. Un molt bon dia d'esport en família. Complementant les marques del CLUB KRONICS que ha passat l'Héctor, adjunto un resum que inclou tots els Kronics que no es van apuntar com a Kronics, algun infiltrat conegut per la majoría com el Txema i també totes les "dones Kròniques" que van participar en la cursa Open. Felicitats a tots !!!

David
Si senyor, un gran dia!

Ja m´hi veig a la foto de grup amb les samarretes, tots per participar en una cursa de muntanya i passar el cap de setmana amb les famílies.

Per cert, moltes gracies a les cangurs que em van esgotar al Mae. Va dormir fins el segon plat.

Xavi, hem de reprendre aquell entrenament que va quedar pendent per Collserola amb el David.

Marta, moltes gracies per les fotos.

Bona setmana a tots!

Sergi
Felicitats a tots els Krònics, les kròniques i els petits krons que vàreu córrer la Jean Bouin. Ahir va ser un dia molt maco per corredors, animadors i pares/mares pels de babes...

Tinc documentació de vídeo força interessant. Un cop la tingui presentable us la faré arribar...

Records i quilòmetres.

Txema
Seguint amb les felicitacions, enhorabona a tots, Nosaltres també varem passar un dia molt bó, acabant amb molt bones sensacions, tan que ja ens hem inscrit a la cursa dels nassos, llàstima que no ho he fet del tot be amb el nom, KRONICS, m'he deixat l'accent i el D+, a la propera ho faré be...

Records a tots, fins la propera,

Laura i Dani

PD: La Laura sol·licita poder formar part del selecte grup Krònics D+ tot i ser una noia... Almenys fins que les noies no tinguin nom propi.
M'hi apunto, felicitats a totes i tots!!

D'aquí a uns anys, les kròniques recordaran aquesta efemèride com el naixement en societat d'un grup-krònic que en els següents anys escriuria glorioses pàgines a la història de l'esport civil català.
I si no, al loro.

Oriol
Oriol: I Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!
Txema
Visca! I visca nosaltres! Sóm collonuts, sóm la hòstia, el no va más, sóm...
Oriol
Oriol, jo també somio amb un gran club, on tan se val d'on venim, si del sud o del nord, tenim un nom, el sap tothom, Krònics, Krònics, Kròoooonics!. i un dia pujarà al primer equip un Messias que ens guiarà i farà del Club Krònics el més gran del món. Visca!.
Nosaltres també vam passar un matí de primera. Per mí la millor Jean Bouin fins que arribi la de l'any vinent. Diguem que és proporcional el número de krònics.

Quique, ja pots anar buscant una samarreta per la Laura. ¿màniga curta, llarga o de tirants? Una abraçada.

Eduard.
Nois, des de l’emoció i amb els pèls de punta, constato que els Krònics tenim un abans i un després de la Jean Bouin de diumenge; però el millor de tot no és només que les dones s’hi estan apuntant, sinó que a més a més tenim uns nanos collonuts que corren com feres. Tenim futur!

I el futur més proper és la Sansi de 5 km. del Blanco (aquest any a Viladecans), el 18 de desembre. Molt probablement nosaltres hi anirem. I després també dono per segura la cursa de Sant Antoni, a finals de gener.

Fins ben aviat.
Abraçades,
Pau.





dilluns, 14 de novembre del 2011

Behobia/San Sebastian


B/SS, Donosti, 12 i 13 Novembre 2011.

Cap de setmana excepcional. El temps a Donosti ha estat magnific, 22-23 graus durant el dia i sol, tant dissabte com diumenge.
La cursa ha estat una excusa per disfrutar d'un gran cap de setmana en una ciutat magnífica, ens hem pegat uns àpets de campionat, inclosa una sidrería el sopar abans de la cursa amb "tortilla de bacalao" i "chuletones" que encara em llepo els dits. Tant nosaltres com les dones hem rigut molt amb el Txema i els seus amics.
La cursa també fantàstica. Molt d'ambient i una organització impecable.
Un recorregut de 20Km des de Behovia (junt a Irun, fent frontera amb
França) fins a San Sebastian, 100% d'asfalt, però molt dur i exigent, amb 3 portets de muntanya, un D+ acumulat d'uns 230 mts, i un munt de tobogans.

Molta calor durant la cursa (23 graus, sol, i una humitat baixa). Van haver-hi corredors que no es van hidratar bé i jo en vaig veure uns quants que amb la duresa de la cursa queien desmaiats com mosques.
Malgrat la calor, els excessos amb el menjar i el beure i el cansament patejant la ciutat el dia anterior, penso que tant el Sergi com jo vam comportar-nos com 2 autèntics Krònics el dia de la cursa.

Total corredors: 20.000
Sergi: 1h28'36'',  2449 de la general
David: 1h37'44'',  6127 de la general

Em satisfà encara més que els 2 vam mantenir, cadascú al seu ritme, una estratègia de cursa semblant anant de menys a més, mantenint o incrementant el ritme a la segona meitat de cursa i recuperant força posicions durant els 10 Km finals. L'entrada a Donosti, amb tot el public i la cridòria, espectacular (de gallina de piel).

Una abraçada,
David

diumenge, 13 de novembre del 2011

10kmRACC

Hola krònics, una altre cursa que possiblement repetiré l'any vinent si no faig la Behobia. No és una cursa per fer marca perquè hi ha bones pujades però sí per anar en família, amb curses per nens, botifarrada i sorteig de regals. A les 10 h ens hem trobat el Oriol i jo a la línia de sortida, que era a uns 700 m abans de la meta. Al meu costat hi ha la Marta, que també s'ha apuntat a fer una volta. Es tractava de passar per la meta i fer dues voltes senceres al circuit prepart per moto GP, de 4727 m, i fer un total del 10 km.
Es dona la sortida i de seguida em fico per la dreta per poder avançar, per sobre dels pianos, que son formigó pur. Surto per no fer-me mal. És baixada i noto que vaig ràpid. Passo per la meta, busco als nens i els veig al final dels boxes amb la Gemma. No veig la marca del primer km. Arribo al km 2 a 7:35 i llavors veig que sí que anava ràpid. Arriba la primera pujada i em faig el valent, mantenint el ritme. Després, encara més pujades. Els primers 5 km els faig un pel per sota de 20'. La segona volta ja és una altre història. A les pujades ja no puc i el circuit sembla que no s'acabi. Al circuit de Catalunya no veus més enllà d'un revolt, entre els canvis de nivell i la vegetació. Els últims 400 m, en baixada, un bon sprint. La marca, 40:57', bona tenint en compte les pujades. Posició 52 de 1321. Una dona davant meu......veterana.........+55 anys. M'ha passat pel km 5 i res a fer.
L'Oriol va llençat, inscrit també a la Jean Bouin i pensant amb la San Silvestre.

Després ha començat a ploure i hem vist la cursa de relleus des de una molt bona zona just damunt dels boxes. Per sort, a les curses dels nens ja ha parat de ploure i han anat molt bé. La sortida i arribada han estat al mateix punt i això ha facilitat la logística dels qui tenim més d'un minikronic.
Al final, botifarrada i sorteig de regals.....i aquest cop SIIIIII: Estada de 2 nits per 2 persones a un hotel **** a Vitoria!
Eduard.

dimarts, 1 de novembre del 2011

IV DUATLO DE TONA

Una representació dels Kronics hem participat aquest diumenge a una cita més del circuit de "Duatlons de Terra Endins". Gurb l'any 2009, Puig-Reig el 2010 i aquest any 2011: Tona (l'Eduard va fer en solitari la de Folgueroles no sé si l'any passat a l'altre).
Aquest any a Tona erem el Quique, l'Héctor i jo mateix.

Havia plogut molt durant la setmana i esperavem un terreny tou i fangós, però les previsions de temps per diumenge eren bones. Quedem a les 7:30h a l'Area de les 4 Carreteres per fer un bon esmorzar abans de la cursa. A banda d'esmorzar, deixem tots una bona empremta a la tassa del WC del restaurant. Cal anar ben lleugers abans de la dura batalla que ens espera.
D'entrada el temps se'ns ha espatllat una mica. Sortíem de matinada amb el cel estrellat, però a l'entrar a la comarca de l'Osona, la boira domina tota la plana de Vic.
A l'arribar a Tona (a tocar de l'area de les 4 carreteres), aparca al costat nostre un cotxe amb bicicletes. Surt un payo amb accent andalús bastant graciós que fa comentaris i preguntes que evidencíen que no ha fet mai una duatló d'aquestes abans i que no sap on s'ha ficat. El Quique li dóna 4 consells i riem per dins entre nosaltres pensant que sempre hi ha algun passarell que s'ha deixat enganyar. Pensem que la boira s'aixecarà amb el dia, però ens equivoquem. Fem la recullida de dorsals i tots els preparatius del box i la boira continua. Es dóna la sortida i la boira encara no s'ha aixecat.

El primer tram són 9 Km corrent. De seguida deixem el passarell del cotxe enrera. El Quique comenta ... "quina cara posarà aquell pobre".... quan comencem a pujar de veritat uns Kms més endavant. La pujada és dura, hem de caminar. El terreny està enfangat i de tant que puja hi ha vegades que rellisquem cap avall. Després ens endisem per corriols preciosos, la pujada és sostinguda però ara és molt progressiva i podem córrer a bon ritme. Anem molt bé. Ens permetem el luxe d'adelantar alguns corredors més i guanyar posicions. Combinem corriols amb terreny rocós. El terra està relliscós i cal anar en compte, però és realment una meravella. La baixada també la fem a bon ritme. Jo crec que és un dels recorreguts més xulos que hem fet.
Diria que no hem trepitjat asfalt  en cap moment, i camins amples ben pocs.
Completem el primer tram de 9 Km en 53 min. Encara no he descarregat les dades del meu Garmin, però hem vençut un D+ d'uns 250-300 mts.

Hem sortit 220 participants, i la bona notícia és que encara queden bastantes bicicletes en el box quan arribem. Això és senyal de que hem deixat a bastants corredors darrera. No és el desert de bicicletes que vam veure a Gurb fa 2 anys. Fem una transició lenta (uns 3 min) per canviar-nos i menjar un gel i iniciem el tram de bicicleta.
La boira encara no s'ha aixecat. El circuit, teòricament de 17 Km en BTT, també resulta ser espectacular. El problema és que el terreny està molt humit i relliscós, i hi ha molts trams de pujada per corriols ciclables, que són pedregosos i amb arrels. Fàcilment patina la roda i hem de posar peu. Després ja no pots tornar a arrencar. Això fa que l'Héctor i jo (el Quique va lograr pedalar millor) hauguem de superar bastants trams de pujada a peu. De totes formes, diría que a partir del Km6, pràcticament ja no hem de baixar més de la bici. No cal dir que hem de superar zones de fang d'aquelles que penses .... "millor que no em patini la roda aquí o se m'enfonsa la sabata fins al turmell", hauguem se creuar bastants tolls i bassals, però disfrutem com bojos per tots els corriols i trialeres. De tant en tant se'ns escapa un crit de ... "Kronics".... " Mountain-Bike"...
en fi.. aquelles expressions de que ens ho estem passant pipa.
Quan som a 2 o 3 Km d'arribar, ens passa un incident. La cursa s'ha estirat molt i anem els 3 krònics completament sols. Ningú per davant i ningu per darrera. Anem tant flipats amb la baixada que amb la boira (la maleïda boira encara no s'ha aixecat) no veiem les marques i ens passem de llarg un desviament i agafem un camí equivocat. Arribem a un nou creuament, i al no veure'l senyalitzat, dubtem. Decidim continuar recte, però al següent creuament de camins torna a no haver-hi marques. Això és molt extrany.
Reculem uns metres i preguntem a un pagès que treballa en una granja. Ens diu que no ha vist bicicletes. Mal senyal. Ens adonem del nostre error i reculem. Efectivament ens havíem passat, retrobem al camí, però hem pedalat
1,5 Km de propina i segur que hem perdut 5 o 10 minuts i algunes posicions.
No passa res. Som uns krònics i acabem el recorregut de BTT avançant alguna bicicleta. Al final el meu Garmin marca 18,5 Km, haurem vençut uns 450 mts de D+ i hem invertit 1h:32 min (equivocació inclosa).

Ja només queda l'últim tram. En teoría 3 Km de córrer. Arribat aquest punt cal mencionar que la organització no havía comunicat a través de la seva web que no hi hauría avituallaments, I la realitat és que no hi havía res preparat fins al final. Ni ganyips, ni platans ni res. Nosaltes no ens ho esperavem. Portavem alguns gels, però tant d'esforç sense menjar i recuprar energíes poden passar factura.
A més l'últim tram va resultar ser duríssim. Segons el Garmin 3,8 Km (no pas 3), i a més pujant al castell de Tona, que vol dir superar un D+ de 150 mts. Sortim els 3 junts, de seguida veiem el culet d'una noia un centenar de mts davant nostre. Segur que ens havía adelantat mentre anàvem perduts en el tram de bici. Això em motiva i començo a tirar una mica. Les cames encara em responen. Just al començar l'ascensió al castell atrapo a la noia. Es diu Rosa i està com un llum. Porta un maromo al costat. Els supero. Ella queda enrera però el noi que l'acompanya em va esbufegant al clatell durant tota la pujada. L'Héctor puja poc darrera. El Quique ha quedat una mica enderrerit. La pujada és duríssima, i té un tram final de grimpada, que amb la musculatura de les cames ja tan fatigada, es fa difícil de superar. Amb reagrupo a dalt amb l'Hector. Veiem que el Quique ja arriba però la Rosa ve per davant i no podem deixar que ens guanyi.
L'Hector i jo comencem el descens. El Quique ens explica després, que a l'arribar a dalt del castell una mica més i cau del desfalliment. S'ha d'entendre. Pesa 15 Kg més que l'Héctor o jo, gasta més caloríes, i necessita recuperar-les en forma d'aliment. La no existència d'avituallaments ha estat especialment contraproduent pel Quique. Arriba a dalt del castell amb una pàjara de collons. Suplica una barreta energètica a la gent de l'organització que afortunadament en tenen una i li donen. Es refà sense més problemes i baixa cap a la meta. Arriba poc després nostre com un campió.

Resum:
Tram 1 córrer: 9 Km (uns 250 o 300 mts D+): 53 min
transició: 3 min
Tram BTT: 17 km (per nosaltres 18,5 Km) amb un D+ d'uns 400 mts: 1:32 min
transició: 2 min
Tram 2 córrer: 3,8 Km (uns 150 mts D+): 26 min

Temps total: 2h: 56 min





Encara no han sortit les classificacions i no sé en quina posició haurem quedat. El primer classificat va fer poc menys de 2h, així que tenint en compte que ens vam perdre en el tram de BTT no està gens malament.

una abraçada a tots,
David