Hola krònics, estic orgullós de dir
que ja he acabat una Marató. La experiència m’ha agradat. He patit però pensava
fer-ho més. Estic tocat de cames però pensava que ho estaria més...perquè va
costar-me més fer les dues tirades llargues de entrenament, de 34 i
32 km que
no pas la cursa. ¿Per què?. La ajuda del David, Oriol, Maria, Marina,
Marta Papell i Aleix,
la família Porta al complert i també per la motivació que et dona una cursa. No
m’esperava fer-la sense parar ni als
avituallaments.
El dia ha estat perfecte, sense sol
i fresquet. A les 9 h es donava la sortida a tres curses simultànies:
10 KM,
Mitja i Marató. Cap a 4500 corredors Marató (200), Mitja (1800), i
10 KM
(2200), al canal olímpic de Castelldefels. Tenia pensat un ritme de 5 min/km
però al final m’he trobat còmode entre 4:50 i 5, que l’he pogut mantenir fins al
km 37, primer corrent sol i a partir del km 21 amb el David.
Els 20 primers km els he fet amb alegria, gaudint de la cursa. Al 10 i 21 km passes per meta i es van quedant els corredors de cada cursa. Els aplaudiments et donen força. Passat el 21 només quedem els maratonians, que encara que som pocs ens anem veient les cares perquè el camí és molt repetitiu. Amb el David arribo al km 26 sense adonar-me’n i després al 34 on trobem el Oriol.
Els 20 primers km els he fet amb alegria, gaudint de la cursa. Al 10 i 21 km passes per meta i es van quedant els corredors de cada cursa. Els aplaudiments et donen força. Passat el 21 només quedem els maratonians, que encara que som pocs ens anem veient les cares perquè el camí és molt repetitiu. Amb el David arribo al km 26 sense adonar-me’n i després al 34 on trobem el Oriol.
El meu mur ha estat cap al km 37.
Quasi de cop he notat que els quàdriceps estaven esgotats. No tenia força per
aixecar les cames. Només quedaven 5 km. Amb els ànims del Oriol i el David
he tirat a ritme lent entre 5:30 i 6 fins arribar al canal olímpic. He passat el
38, 39, 40 i el 41 ja dins del canal. Que maco veure aquestes xifres al cartells
indicadors. Ja ho tenia a tir. Ja veia la meta i sentia la megafonia. Per la
volta al canal anaven amb mi el David, Oriol, Marina i Maria!. La injecció
d’adrenalina em reactiva els quàdriceps i em permet fer l’últim km a 4:30 (els
números bons estan al Garmin del David). Quin final més bo, ja no notava cap
mal, de cardio anava molt bé....Meta
  |
| Diploma |
Les ingestes m’han anat molt bé. No
he tingut sensació d’esgotament general. Portava 4 gels que he pres als km 5,
15, 25 i 35, coincidint amb els avituallaments per agafar aigua. A part d’això,
un parells de trossos de plàtans que em subministrava la assistència tècnica
.
De moment sembla que estic bastant
sencer i animat per apuntar-me al nostre proper repte, la duatló de Tona.
Esperaré de demà per inscriure-m’hi.
Família Porta, gràcies pels ànims
abans, durant i després i per la vostra assistència. Sou
collonuts.
Eduard.
