dimarts, 1 de novembre del 2011

IV DUATLO DE TONA

Una representació dels Kronics hem participat aquest diumenge a una cita més del circuit de "Duatlons de Terra Endins". Gurb l'any 2009, Puig-Reig el 2010 i aquest any 2011: Tona (l'Eduard va fer en solitari la de Folgueroles no sé si l'any passat a l'altre).
Aquest any a Tona erem el Quique, l'Héctor i jo mateix.

Havia plogut molt durant la setmana i esperavem un terreny tou i fangós, però les previsions de temps per diumenge eren bones. Quedem a les 7:30h a l'Area de les 4 Carreteres per fer un bon esmorzar abans de la cursa. A banda d'esmorzar, deixem tots una bona empremta a la tassa del WC del restaurant. Cal anar ben lleugers abans de la dura batalla que ens espera.
D'entrada el temps se'ns ha espatllat una mica. Sortíem de matinada amb el cel estrellat, però a l'entrar a la comarca de l'Osona, la boira domina tota la plana de Vic.
A l'arribar a Tona (a tocar de l'area de les 4 carreteres), aparca al costat nostre un cotxe amb bicicletes. Surt un payo amb accent andalús bastant graciós que fa comentaris i preguntes que evidencíen que no ha fet mai una duatló d'aquestes abans i que no sap on s'ha ficat. El Quique li dóna 4 consells i riem per dins entre nosaltres pensant que sempre hi ha algun passarell que s'ha deixat enganyar. Pensem que la boira s'aixecarà amb el dia, però ens equivoquem. Fem la recullida de dorsals i tots els preparatius del box i la boira continua. Es dóna la sortida i la boira encara no s'ha aixecat.

El primer tram són 9 Km corrent. De seguida deixem el passarell del cotxe enrera. El Quique comenta ... "quina cara posarà aquell pobre".... quan comencem a pujar de veritat uns Kms més endavant. La pujada és dura, hem de caminar. El terreny està enfangat i de tant que puja hi ha vegades que rellisquem cap avall. Després ens endisem per corriols preciosos, la pujada és sostinguda però ara és molt progressiva i podem córrer a bon ritme. Anem molt bé. Ens permetem el luxe d'adelantar alguns corredors més i guanyar posicions. Combinem corriols amb terreny rocós. El terra està relliscós i cal anar en compte, però és realment una meravella. La baixada també la fem a bon ritme. Jo crec que és un dels recorreguts més xulos que hem fet.
Diria que no hem trepitjat asfalt  en cap moment, i camins amples ben pocs.
Completem el primer tram de 9 Km en 53 min. Encara no he descarregat les dades del meu Garmin, però hem vençut un D+ d'uns 250-300 mts.

Hem sortit 220 participants, i la bona notícia és que encara queden bastantes bicicletes en el box quan arribem. Això és senyal de que hem deixat a bastants corredors darrera. No és el desert de bicicletes que vam veure a Gurb fa 2 anys. Fem una transició lenta (uns 3 min) per canviar-nos i menjar un gel i iniciem el tram de bicicleta.
La boira encara no s'ha aixecat. El circuit, teòricament de 17 Km en BTT, també resulta ser espectacular. El problema és que el terreny està molt humit i relliscós, i hi ha molts trams de pujada per corriols ciclables, que són pedregosos i amb arrels. Fàcilment patina la roda i hem de posar peu. Després ja no pots tornar a arrencar. Això fa que l'Héctor i jo (el Quique va lograr pedalar millor) hauguem de superar bastants trams de pujada a peu. De totes formes, diría que a partir del Km6, pràcticament ja no hem de baixar més de la bici. No cal dir que hem de superar zones de fang d'aquelles que penses .... "millor que no em patini la roda aquí o se m'enfonsa la sabata fins al turmell", hauguem se creuar bastants tolls i bassals, però disfrutem com bojos per tots els corriols i trialeres. De tant en tant se'ns escapa un crit de ... "Kronics".... " Mountain-Bike"...
en fi.. aquelles expressions de que ens ho estem passant pipa.
Quan som a 2 o 3 Km d'arribar, ens passa un incident. La cursa s'ha estirat molt i anem els 3 krònics completament sols. Ningú per davant i ningu per darrera. Anem tant flipats amb la baixada que amb la boira (la maleïda boira encara no s'ha aixecat) no veiem les marques i ens passem de llarg un desviament i agafem un camí equivocat. Arribem a un nou creuament, i al no veure'l senyalitzat, dubtem. Decidim continuar recte, però al següent creuament de camins torna a no haver-hi marques. Això és molt extrany.
Reculem uns metres i preguntem a un pagès que treballa en una granja. Ens diu que no ha vist bicicletes. Mal senyal. Ens adonem del nostre error i reculem. Efectivament ens havíem passat, retrobem al camí, però hem pedalat
1,5 Km de propina i segur que hem perdut 5 o 10 minuts i algunes posicions.
No passa res. Som uns krònics i acabem el recorregut de BTT avançant alguna bicicleta. Al final el meu Garmin marca 18,5 Km, haurem vençut uns 450 mts de D+ i hem invertit 1h:32 min (equivocació inclosa).

Ja només queda l'últim tram. En teoría 3 Km de córrer. Arribat aquest punt cal mencionar que la organització no havía comunicat a través de la seva web que no hi hauría avituallaments, I la realitat és que no hi havía res preparat fins al final. Ni ganyips, ni platans ni res. Nosaltes no ens ho esperavem. Portavem alguns gels, però tant d'esforç sense menjar i recuprar energíes poden passar factura.
A més l'últim tram va resultar ser duríssim. Segons el Garmin 3,8 Km (no pas 3), i a més pujant al castell de Tona, que vol dir superar un D+ de 150 mts. Sortim els 3 junts, de seguida veiem el culet d'una noia un centenar de mts davant nostre. Segur que ens havía adelantat mentre anàvem perduts en el tram de bici. Això em motiva i començo a tirar una mica. Les cames encara em responen. Just al començar l'ascensió al castell atrapo a la noia. Es diu Rosa i està com un llum. Porta un maromo al costat. Els supero. Ella queda enrera però el noi que l'acompanya em va esbufegant al clatell durant tota la pujada. L'Héctor puja poc darrera. El Quique ha quedat una mica enderrerit. La pujada és duríssima, i té un tram final de grimpada, que amb la musculatura de les cames ja tan fatigada, es fa difícil de superar. Amb reagrupo a dalt amb l'Hector. Veiem que el Quique ja arriba però la Rosa ve per davant i no podem deixar que ens guanyi.
L'Hector i jo comencem el descens. El Quique ens explica després, que a l'arribar a dalt del castell una mica més i cau del desfalliment. S'ha d'entendre. Pesa 15 Kg més que l'Héctor o jo, gasta més caloríes, i necessita recuperar-les en forma d'aliment. La no existència d'avituallaments ha estat especialment contraproduent pel Quique. Arriba a dalt del castell amb una pàjara de collons. Suplica una barreta energètica a la gent de l'organització que afortunadament en tenen una i li donen. Es refà sense més problemes i baixa cap a la meta. Arriba poc després nostre com un campió.

Resum:
Tram 1 córrer: 9 Km (uns 250 o 300 mts D+): 53 min
transició: 3 min
Tram BTT: 17 km (per nosaltres 18,5 Km) amb un D+ d'uns 400 mts: 1:32 min
transició: 2 min
Tram 2 córrer: 3,8 Km (uns 150 mts D+): 26 min

Temps total: 2h: 56 min





Encara no han sortit les classificacions i no sé en quina posició haurem quedat. El primer classificat va fer poc menys de 2h, així que tenint en compte que ens vam perdre en el tram de BTT no està gens malament.

una abraçada a tots,
David



3 comentaris:

  1. Felicitats als tres, això de la boira ja és un clàssic. Quina enveja que em feu.. Molt bo lo del pagès. Nois, sempre cal portar un chute al rebost de la bici. A la Cebrianenca 2010 la organització també va ver curt de avituallament.
    Eduard.

    ResponElimina
  2. Magnífica Krònica. Gràcies David. Adjunto un parell de fotos, ens va faltar la Webcam de l'Eduard...

    Hèctor

    ResponElimina
  3. Molt bona David; això sí és una Krònica! Jo em sento com si també l’hagués fet. M’he hagut de reprimir per no cridar SOM-HI KRÒNICS!!! en mig del despatx.

    Records a tots!

    Pau.

    ResponElimina